Voles

Un relat de: cordons despassats
Un cel immens i blau.
Emmarcat per una finestra senzilla.
Només això.
Només això?
Et porta sol al cor eixe cel, et fa enlairar-te, notes entre les mans els núvols blancs.
T’enfiles per les antenes i arribes al sol
Al sol de la llibertat
De sentir-te tu i només tu, lliure de pors, de límits, de prohibicions,
Els has fet fora i per adonar-te només et calia alçar el cap i veure el cel
Un cel immens i blau.
Ja no fa fred.
Ara bufa el vent, un vent càlid que t’acarona.
Voles pels somnis que abans no estaven permesos.
Voles amb unes ales immenses i blaves.
La gàbia l’abandonares fa uns mesos però et calia un poc més de temps per
Arrancar a volar.
Però per fi voles.
Per fi voles per un cel immens i blau.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer