I don't want to be here anymore

Un relat de: cordons despassats
No t’ho creus.
No t’interessa.
No estàs a gust.
No vols ocupar un minut més de la teua vida en això.
Ho penses a cada segon i et tragues les ganes de fugir.
Però la realitat és que fuges. Un dia i el següent.
Dius la setmana que ve torne a la normalitat.
I la setmana següent penses de nou el mateix.
Lluitar contra u mateix és un combat perdut.
Saps que no ho vols, que no et porta enlloc.
Només queda ja un fil de veu dins teua que t’espenta cap a eixa direcció,
Però cada dia és fa més suau.

Cada dia veus més clar que has triat un camí que va cap a un altre costat.
No era eixe el camí.
S’acabaran els dies entre papers, entre diccionaris, però si ho penses bé
Acabaren fa anys, quasi abans de començar.

No creure en allò que es fa
És un camí assegurat cap a la frustració.
Sentir eixa frustració i continuar pel mateix camí
És una mostra d’odi cap a u mateix.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer