Suc de llima

Ni trista ni feliç.
No és la suma tampoc de moments tristos i moments feliços.
És sense ser res més, la vida.
O més bé, una vida.
Una vida de tantes.
De tantes que pots viure.
I tu la vius feliçment o trista
Segons els papers que t’ha tocat anar jugant.

No anaves a portar aigua del pou.
Ni tampoc jugaves a l’era.
No passejaves pels camps plens de fang,
Però sí collies llimes amb patinet.

Les agafaves dels arbres que ell havia plantat
Molts anys enrere
Creixien grans i sucoses.
Resultava curiós veure allí
Plantades contra el vent, la pluja, el sol
Ben de peu,
Les seues lllimeres
Molt més desordenades que els tarongers dels camps veïns
Elles s’havien quedat al mateix lloc on ell les havia posades
Com la meua iaia

Com tants altres arbres
Es mesclaven les branques plenes de taronges
Amb aquelles on penjaven llimes

I a tu t’agradava

Encara que faces una cara estranya a eixa foto
Potser perquè d’alguna estranya manera és l’única foto que tens amb ell

Dos fotografies i un dibuix,
Poc més saps a més de les seues llimeres plenes de taronges

Però sempre has volgut recordar-lo tendrament
La paraula més correcta, estic segura, no seria recordar-lo
Morí una vintena d’anys abans que tu nasqueres
No tens cap record,
Ni que fora el d’una infant als braços del seu iaio

Els papers que juguem canvien de tant en tant,
de vegades d’instant en instant
Els papers, els moments, els capítols de cada història
No són ni més ni menys tristos,
Ni més ni menys meravellosos

Són simplement papers,
Als quals nosaltres donem o no donem la força perquè siguen o no
Feliços.