Ens separa quelcom molt més trist que la distància

I allò que pensavem tan aliè
també ens ha passat a nosaltres.

La nit ha arribat i s'ha posat a sobre,
la tarda s'acabat.

Tot roman igual, sense nosaltres.
El món no es para perquè a tu se't trenque.

Els somnis, els pensaments, les nits
són encara teues, no sé per quant de temps,
no sé si el per sempre serà massa temps.

Sé que amb un somriure teu tot el meu cos descansaria,
sé que amb un bes seria prou perquè aquest malson s'acabès.
Però sé que això no passarà, que no vull dir-te res i no espere que em digues res.

Que ens separa quelcom molt més trist que la distància,
que no travessarem els dos pobres carrers que ens separen
perquè no tenim res a dir, perquè en mirar-nos hi ha quelcom que no encaixa
potser quelcom que manca
o potser quelcom nou com una mena de mur que s'aixecat
o que potser hem aixecat entre nosaltres.