Asseguda a la cadira dels diumenges

Pujar a l'autobus de l'avorriment
sense parada escollida
estar davant de l'ordinador
sense mirar la pantalla

equivocar-se
no poder tancar els ulls, ni tindre'ls oberts
esborrar pensaments

caure dins la xaqueta de llana
tindre a la cara un somriure arcaic
que res no enveja a aquells altres grecs

tot quiet, tot immòbil
tu immòbil per dins

tot com estava
no toques res
que res no canvie

teclejar paraules sense contingut
tractar de moure's
tornar a seure

tornar a seure