Voldria

Un relat de: Àlex Casanovas Boada

Voldria poder estimar-te,
i els teus desitjos realitzar-te,
voldria admirar els teus ulls,
que il·luminen nit i dia.

Voldria el teu cabell tocar,
i els meus desitjos avivar,
voldria el teu rostre acariciar,
i la teva pena apagar.

Voldria ser el teu prícep blau,
que t'estima quan s'escau,
voldria ser el teu esclau,
i obeïr les teves ordres.

Voldria unir-me a tu,
En cos i ànima,
Voldria com ahir,
Recordar aquells moments d'amor.

Voldria poder abastar tot el cel,
Com llumetes le estrelles,
Regalar-ten una,
Per cada vegada que t'he dit "t'estimo"


Però sobretot voldria,
a tu poder-te estimar,
i poder robar-te,
d'una vegada el teu cor.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer