Volar i volar

Un relat de: universbrillant
Tal vegada és més senzill caminar sobre el terra. Tal volta és més fàcil acceptar la realitat i viure-la així com és.
Però, qui ha dit que no es pugui somiar? Aprendre a volar, a desplegar les ales pel cel blau, navegar entre els núvols blancs...Fondre's amb l'aire, sentir el vent sobre el rostre.I volar, i volar fins que les ales es cansin, i quan es cansin que algú t'ajudi a reprendre el vol. Així, els problemes també volen i s'allunyen de tu, fins que arriben a desapareixer.
Somiar, desitjar l'impossible. Voler menjar-se el món, canviar les coses que no ens agraden. Aprendre a sufrir per allò que val la pena, i a valorar el que tens. Aprendre a ser forts, a ser nins petits, sense problemes, sense preocupacions...Només així, amb aquesta força es pot volar i no caure mai.

Comentaris

  • volar i volar...[Ofensiu]
    annah | 25-11-2011 | Valoració: 10

    i no deixar de somiar.

    Volar i volar...
    però vivint el present.

    Volar i volar...
    i lluitar pel demà.

    Un relat molt bonic, tendre, somiador, esperençador, delicat... se m'acaben els adjectius... M'ha encantat!

    Una abraçada!

    Anna