Vola

perquè ens enganyem, ens pensem que tan sols és difícil. Si s'estima de debó, mai te n'acabes de despenjar. Els actes heroics no són del cor, em sembla a mi.
De tota manera, la poesia no és més que un reflexe que dóna el mirall, així que la realitat moltes vegades es desvirtua.

Ens llegim!!

angie

tant de sentiment en el poema! Hi ha dolor, tristesa, però també comprensió i prou amor com per decidir el que és millor per la persona estimada, lluny d'egoismes. Però és dur prendre un camí diferent, perquè la decisió prové de la raó i el cor segueix queixant-se.
Escrius molt bé, de veritat.
Una abraçada

el tenir que renunciar a la persona que estimes. Pero de vegades es lo millor que podem fer per tots dos, per la nostra felicitat. Ho se, pq una vegada vaig tenir q fer el mateix, pero també et dic que el tmps tot ho curai la ferida que avui sagna, dema ja deixara de fer-ho. Un peto i una abraçada plena de carinyo

T´he de dir una cosa, llegeixo els teus relats i penso què els sé entendre perfectament.
Quan s´estima tant, quantes decicions es poden pendre sense ser precisament les que voldríes, però ho fas així perquè creus què és el millor per la persona amada.
Per a mi l´amor, no és egoïsme, mai podría fer mal a qui m´estimo tant. I podría agafar una actitud de seguretat, estant enfonsada.
Em preguntaves en un comentari, a raó del que t´havia dit jo, què encara què decideixes tu el cami, fa mal oi?. Fa molt i molt de mal.
Al final dius "sense mi, sense tu", diu tant, que no ho vull aclarir per no espatllar-lo.

Una forta abraçada, el nen o nena de la foto és preciós

Continua sempre, només canvien els núvols, la pluja, el sol, la boira, la lluna, el mar, la primavera, la tardor i les pedres que anem trobant pel camí...

Salut.
onatge

-si m'envies un correu per tenir la teva adreça, et faré un comentari sobre aquest poema-.