Potser demà

Un relat de: Nyanga

Asseguda sobre una cadira que no reconec, em poso davant de l'ordinador. Sembla que ell sigui el consol de tots els meus mals, vull creure que tan sols escrivint cuatre paraules, aquestes s'emportaran de dins meu tota aquesta tristor.
Una pàgina en blanc, bajanades escrites que no són bones ni per cremar.
No me'n ensurto. Només faig que pensar i pensar. Que enyorar i recordar. Culpabilitzar-me i tornar a pensar.
La pàgina en blanc em crida perquè deixi de plorar, ja no tinc ni forces per tocar les tecles brutes de l'orinador. Ja no puc veure la pantalla, el tel de la soledat m'envolta.
Avui no ha funcionat.
L'ordinador segueix a l'espera. Tot resta en silenci menys el meu cor que crida ofegat en un mar de llàgrimes.
A la pantalla unes quantes linies, síl.lables, paraules, frases sense ordre ni sentit que intenten reflectir els meus sentiments sense èxit.
Potser demà el truco funciona.
Potser demà escriure m'allibera.
Potser demà em sento una mica més feliç.
Potser demà...

Comentaris

  • De segur[Ofensiu]
    _ampariues | 18-07-2010

    que demà, i sempre, trobes alguna cosa que et done la força que necessites. De segur que la felicitat i l'alegria tornen prompte a tu, Perque ho mereixes.

    Ampariues :)

  • Potser....AVUI[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 20-01-2010 | Valoració: 10

    Una patadeta dolça al demà.... ja vindrà.
    Una abraçada creativa a l'AVUI i a un ARA amb decisions. Ànim.

  • Potser demà...[Ofensiu]
    natasha | 19-01-2010

    ... tindràs força per tot! Conec la sesanció de voler treure tot el que portes dins i que no surtin les paraules, de voler fer algua cosa i deixar-ho per demà... Però AVUI també hi ha quelcom pel que tirar endavant i intentar ser una miqueta més feliç.
    Ànims i una abraçada

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Nyanga

Nyanga

45 Relats

225 Comentaris

58152 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Els coneguts diuen de mi que sempre estic feliç i amb un somriure als llavis, els que em coneixen saben que no sempre somric... només aquells que m'estimen de debó m'han vist plorar.

*
*
*

Gràcies a tots els que passeu intencionadament o no pels meus relats i gràcies encara més a aquells que gasteu una miqueta de temps en comentar-los....M'ajuda molt saber les vostres opinions per millorar!