virtualitats

Espere que et vaja bé i estigues bé. T'invite a la meua pàgina, quan pugues i tingues temps. Gràcies. Ja llegiràs l'últim relat meu.
Saluts i cuida't.
PERLA DE VELLUT

Hola Urkc-Eduard, un assaig amb tota regla, on el desig i l'amor està molt fons, tal vota és tot un conjunt com a metàfora. Els teus poemes són, en general, més bé surrealistes. Com diu Sergi Elias, no hi ha ni punts ni comes. Com pot ser això? .... no passa res... però més fixar-se...
Gràcies per servir-nos del teu talent, que és suprem!
Saluts i cuida't.

Lingüísticament aquest poema no té estructura formal enlloc. Imagino que els signes de puntuació, és clar, has decidit exiliar-los de tots els versos, així com les majúscules i les minúscules formen un caos que és un bon cromo.
M'encanta el vers solitari 'Intangibilitat inmarcessible on tot intent és permès', per la seva decadència.
Un incís: 'arribar' s'escriu 'arribà' i 'fulminar' 'fulminà'. Hi ha unes quantes paraules més que són incorrectes.
Vers a vers tot el poema està desinflat, mancat de sentit, no té gens de coherència. Encara que si és el que tu volies... . Jo sóc massa perfeccionista, de rima rimada. De tota manera entenc el poema com un emmurriat desordre.

No sé si ho entenc bé. Em sembla un pas de les formes de relació virtual a la relació física, com una metàfora i una paròdia política.
Si és així trobo que la metàfora està molt ben buscada. Si és d'una altra manera, ja no sé què dir; clar i transparent no es pot dir que ho siguis gaire.