Per poder comentar relats has d'estar registrat, si ja ho estàs valida't

Vint nanoocurrències bilingües, per commemorar les 100.000 lectures. [text no creat amb IA]

Un relat de: Juan Palomo
Aquestes nanoocurrències són atípiques, perquè no tenen a veure amb cap tema. El tema pot ser qualsevol, perquè la dificultat rau a redactar-les, nanorelats o nanoassaigs, amb no menys de 10 paraules i no més de 25, de manera que s'escriguin exactament igual en castellà. L'adverbi "exactament" vol dir considerant també els accents, si n'hi ha: si en català una vocal no està accentuada, en castellà tampoc ho ha d'estar i, si en català una vocal du accent agut, en castellà també l'ha de dur. Òbviament, a les nanoocurrències bilingües no s'acceptaran accents greus, apòstrofs ni guionets, que no existeixen en castellà.

Si l'he treta ara, aquesta parida, és per commemorar les 100.000 lectures dels 66 relats que porto publicats com a Juan Palomo, amb totes les reserves sobre l'autenticitat d'aquesta xifra, ja que tant la pàgina de Joan Colom com la de Juan Palomo tenen el comptador de lectures avariat i de vegades es dispara (espero que el relataire Tamarro, especialista en mitologia catalana i a vegades crític implacable, no tornarà a la càrrega sobre aquesta qüestió). Però a la primera ocasió que tingui, és a dir tan aviat com guanyi un NanoRepte, la nova convocatòria remetrà al present relat i durà els criteris d'avaluació dels textos presentats a concurs, que ara us avanço:
A banda de la qualitat intrínseca del text, com més extens sigui, sense ultrapassar les 25 paraules, més positivament es valorarà, però amb les restriccions següents:
1) Es considerarà extensió avaluable el nombre total de paraules, deduïts els nombres, noms propis i les paraules escrites en una tercera llengua (que no siguin catalanes ni castellanes).
2) No s'acceptaran, ni que siguin separades per un punt, històries que no tinguin res a veure entre elles: les frases encadenades han de referir-se a la mateixa narració o assaig.
Els qui infringeixin aquest segon precepte i, òbviament, els qui incloguin paraules que no s'escriuen igual en català i castellà, quedaran automàticament desqualificats: vull dir que ja no entraran en les votacions. I, parlant de votacions, vull deixar clar que només votaran els participants no exclosos; fins i tot en cas d'empat, el convocant (un modest servidor) tindrà l'última paraula per dirimir-lo.


1685.
Música barroca, tres de 1685: un, Johann Sebastian Bach (1685 – 1750); dos, Georg Friedrich Händel (1685 – 1759); tres, Domenico Scarlatti (1685 - 1757).

Cobla atípica.
Aquella cobla, que toca una única sardana, resulta atípica: fagot, tenora, trompeta, saxo soprano, tuba...

Cooperativa.
¿Gestionar aquella cooperativa era una labor difícil? No resulta trivial contestar tal pregunta.

Corpus.
El Corpus Christi se celebra en un mes variable (V o VI).

Currículum.
Estudiar en Oxford, en Cambridge o en Bath facilita de manera notable la vida en el UK.

Dilema.
Sí o no?: selecciona la fórmula correcta, positiva o negativa.

Django.
A pesar de digitar de forma limitada, el gitano belga Django Reinhardt era un gran guitarrista, líder de Le Quintette du Hot Club de France.

Dos saxos.
Pedro Iturralde podia tocar dos saxos (tenor + soprano) de manera conjunta.

Hamlet.
El Hamlet de Shakespeare: "Ser o no ser: el gran dilema!".

Hecatombe.
Castigar no compensa. Si ha de sobrevenir una hecatombe nuclear, perdonar sí que recompensa.

Hitler.
La primera consigna nacionalsocialista era: un país, una doctrina, un líder.

Innovar.
Innovar en pintura resulta difícil: una obra comparable a la de Picasso no abunda.

Jesús.
El que estima a Jesús se salva. El pecador, no.

Marta.
Marta visita Barcelona cada primavera: participa en un festival cultural internacional.

Marx Brothers (1).
¿Harpo Marx toca una arpa de talla normal o minúscula?: normal.

Marx Brothers (2).
¿Chico Marx toca el piano de forma ortodoxa? No: no para de jugar.

Piano.
Toca el piano de manera autodidacta: interpreta música atemporal, de Claudio Monteverdi a György Ligeti.

Sonny Rollins.
El 26/05/2026, en Woodstock (New York, USA), acaba la vida del gran saxo tenor de jazz Sonny Rollins (1930 – 2026).

Terenci.
Terenci Mojiganga crea literatura a la carta: pulp, la destinada a editorial Bruguera, o elevada, la destinada a editorial Salvat.

Velázquez o Rembrandt?
Diego Rodríguez de Silva Velázquez era un pintor genial ("Las Meninas", 1656 – 1657), igual que Rembrandt Harmenszoon van Rijn ("La ronda nocturna", 1640 – 1642).

Comentaris

  • comentari ofensiu esborrat[Ofensiu]

    Però hauríem de convenir que la teva manera de fer, a la pàgina, es busca aquests comentaris.

    Que en el títol posis això de commemorar tantes lectures X, és una mica infantil, i encara amb més raó, sabent com saps que no són reals, que el comptador funciona malament.

    I ja no et direm res sobre si està fet amb IA, o no, i afegir-ho al títol, en tots els relats. També sona una mica pedant, i perdona que t'ho digui, però mirem de ser amables.

    Resolem els comentaris ofensius quan podem, no som màquines i també ens agrada gaudir de la família, no estem a tota hora a la pàgina. Tu tampoc, ja ens ho imaginem, però deixa respirar a la gent que fem feina amb validar i revisar comentaris, i eliminar els boots que sempre ens visiten.

    Gaudeix l'estiu, no et facis mala sang, i no provoquis als trolls, que mai han fet cap favor a la pàgina.

    I sobretot! No contestis mai un comentari ofensiu a l'autor que te l'ha fet!!

  • Per a SrGarcia i Llpages:[Ofensiu]
    Juan Palomo | 08-08-2026

    Sobre el tema de la IA, Sr. Garcia, en el relat "IA voluble" ja l'havia tocat, però, com t'ha passat tu, n'he anat descobrint cada cop de més grosses, fins al punt de creure que, si la IA ha estat creada amb la intenció de assemblar-se a la humana, sols que molt més ràpida, també l'han dotada de la capacitat d'equivocar-se de tant en tant.

    Passant a un altre tema, et demanaria que no em donessis més idees. Per què t'ho dic? Doncs, perquè no he pogut resistir la temptació:

    El tren de Vic va molt prest i no fa tard. Ell pren el bus, mes no sap del cert el punt stop que cau més a prop de sa llar. De cop, li vé un fort mal de cap que no se'n va per res del món. On cony té les AAS? Tal cop les té al sac? Un cop a la llar, va de cap al llit, on dorm mig jorn i, quan ja no té més son, es fot dret i se sent com nou. Com que fot fred, fa foc a la llar de foc, que treu fum. Tus i se'n va a la rua, on plou i fa sol. Quan ja no pot més, amb la tos, se'n va al parc del llac, a la part de l'est, on seu prop de la font, en un banc a baix d'un pi molt alt. Te fam i se'n va a un bar, on pren un hot dog i beu un got de vi blanc. De nou al parc, es jeu al verd i veu al cel fosc un llum que va de nord a sud. Què és?: no ho sap pas, pot ser un jet. Tot i que no vol, la son el venç i es queda roc. Vist que la son no se'n va, de nou se'n va a sa llar. Un cop al lloc, es diu que què hi fa, a l'urbs. I, dit i fet, ho cull tot, se'n va cap a Sants i pren el tren a Vic. El tren va buit, jeu en un banc i, en un tres i no res, dorm. A la fi del son, veu que és a Alp, ben lluny de Vic. Cony de Déu, què ha fet ell per a tan mal fat? I pren el prim tren que hi va, a Vic. Quan hi és, a Vic, se'n va on viu el seu fill gran, mes no hi és, car ha pres un tren cap a l'urbs, cap a Sants. Res de res, no ha tret res, de fer un tomb a Vic. Del cert que els dos trens s'han vist ben a frec: quan ell ha pres el tren cap al nord, el fill l'ha pres cap al sud. I és la fi del fet: ell i el seu fill gran són com gat i gos, mes fan com que hi ha pau.

    Està clar que, amb el temps i una canya, em veig amb cor de millorar-ho, i més ara que, quan ja estava a punt d'assolir les 400 paraules monosil·làbiques, he descobert l'article de la Viquipèdia "Llista de monosíl·labs en català", que n'ofereix 1200. Una altra cosa és si realment em ve de gust fer-ho: potser m'estimo més perdre el temps em una altra cosa. Dono per fet que el relat al qual al·ludeixes era força més competent que el meu, on recorro a sinònims arcaics i dubtosos. El més inversemblant, però, és "AAS", acrònim d'Àcid AcetilSalicílic, que dubto que es pronuncii com un diftong.

    La modesta aspirina em dóna peu a afrontar les crítiques del relataire i químic de laboratori farmacèutic Llpages. La primera l'accepto sense reserves: a la nanoocurrència "Currículim" hauria hagut de posar "RU" (o "R. U.", com diu la IA) i no "UK". I, mira per on, se m'ha acudit una variant sui gèneris que seria A+G+E+U. Que vindria a ser la materialització de Regne Unit: Anglaterra + Gal·les + Escòcia + Ulster.

    La segona objecció no la veig tan clara: vaig escriure entre parèntesis "New York, USA" com hauria pogut escriure "Nova York, EUA", però no "New York, EUA". La primera, amb el nom de la ciutat i l'acrònim del país en anglès, no és cap despropòsit: si pasem a la costa del Pacífic, diem "San Francisco" i "Los Àngeles" (en aquest cas en espanyol, no en anglès), i no "Sant Francesc" o "Els Àngels".

    La tercera no l'accepto: dius que "En castellà cal fer ús del signe d'interrogació en començar i en acabar la pregunta, mentre que en català només cal posar-lo al final...." i jo afegiria, tot seguit, "... però es pot en alguns casos". Al final del primer paràgraf de l'article "Signe d'inrerrogació" de la Viquipèdia, trobaràs aquesta frase: "Algunes institucions com el Consorci per a la Normalització Lingüística permeten l'ús del signe d'interrogació d'obertura en frases llargues o complexes, per facilitar la interpretació i l'entonació". Sí, a les dues nanoocurrències "Marx Brothers" utilitzo el signe d'interrogació en començar la pregunta, i no és pas una frase larga o complexa... però és un joc on jugo a aprofitar-me de totes les similituds possibles amb el castellà.

  • Dubtes[Ofensiu]
    llpages | 07-08-2026

    A l'entrada "Currículum ", l'acabament "en el UK" grinyola. Si escrivim en català, no posarem "a l'USA" sinó "als Estats Units ", i el mateix aplicaria en castellà. Els acrònims s'han d'escriure en la mateixa llengua que es redacta, no direm "van veure un UFO" sinó "van veure un OVNI". Una altra cosa és que barregem idiomes per pur plaer artístic, aquí ja no hi entro.
    Si el guionet com a element ortogràfic s'ha d'eliminar del repte perquè no existeix en castellà, què succeeix amb les frases interrogatives? En castellà cal fer ús del signe d'interrogació en començar i en acabar la pregunta, mentre que en català només cal posar-lo al final. Aleshores ja no estem parlant d'una equivalència total, ho dic bé?
    Tot plegat, foteses. Reconec el mèrit de l'exercici, tot i que segueix transmetent al lector la mentalitat matemàtica de l'autor, que va més darrere d'una estètica del continent que no pas del contingut, o així m'ho sembla. No és cap crítica, és una apreciació personal, endavant amb totes les idees literàries que et passin pel magí, nosaltres ens les seguirem llegint i opinant.

  • SrGarcia | 06-08-2026

    Hosti, noi. Això és un autèntic "tour de force". La tècnica és impressionant, em recorda un relat en català escrit només amb monisil·labs, que vaig llegir fa temps.
    També em sorprén la teva fecundidat, has escrit més relats com a Palomo, des del febrer, que jo des del 2017.
    Ets un home enginyós i esforçat.

    Ahir vaig fer preguntes a chatgpt sobre el curs del riu Ebre i la seva conca. En ma vida havia vist tanta ignorància, i dades mal donades. He perdut la fe.
    Per exemple: per quins estats corre la conca? resposta: només Espanya. Mentida: Andorra i la Cerdanya francesa. Alguna part de la comunitat valenciana en forma part: Respost: no. Mentida, el riu de Morllea, el Bergantes, els Calders van a donar a l'Ebre. I tot així.
    T'explico coses que no venen al cas perquè vull ser com tu i una persona amb l fe perduda sempre es troba trista.