Cercador
Cine de terror i crispetes. [text no creat amb IA]
Un relat de: Juan Palomo- Compartir:
No vull commemorar les (falses) 150.000 lectures.
Ja no recordo quants anys fa que brindo aquest servei (probablement des del 2020, quan la pandèmia de la COVID-19), però cada nit, cap a les 20:45, penjo en un grup de whatsapp d'amics aficionats al cine, de València, informació sobre les pel·lícules que ofereixen, entre les 20:45 i les 22:55, tretze dels canals televisius que emeten en obert: TVE1, TVE2, Antena 3, Cuatro, Telecinco, La Sexta, Canal 7 TeleValencia, La 8 Mediterráneo, À Punt (antic Canal 9), Be Mad, BOM Cine, Neox i Trece. La informació que els proporcionava, fins fa uns mesos, era un enllaç a la fitxa FilmAffinity de cada pel·lícula, el canal que l'ofereix i l'hora en què comença l'emissió. Darrerament i per diverses circumstàncies, ho he simplificat: l'enllaç a la fitxa FilmAffinity es limita a la que considero millor pel·lícula de la nit (normalment, la de qualificació més alta) i de les restants em limito a escriure el títol, canal i hora d'emissió.
Potser els companys del grup General de whatsapp de RC es preguntaran per què no els faig extensiva aquesta informació: doncs perquè Canal 7 TeleValencia, La 8 Mediterráneo i À Punt no es reben majoritàriament a Catalunya i Balears, de la mateixa manera que TV3, el canal 33 i IB3 tampoc no es reben majoritàriament al País Valencià.
Reprenent el fil després d'aquest incís, aclariré que FilmAffinity és una base de dades cinematogràfica espanyola, que a més de facilitar el títol original d'un film, l'any de producció, la durada, el país, el director, l'autor del guió, l'elenc d'actors, el compositor musical, la fotografia, la productora, el gènere, una sinopsi, nominacions, premis i crítiques, li atorga una doble qualificació: la dels espectadors inscrits, d'1 a 10, amb la mitjana ponderada, i les crítiques professionals, amb un gràfic que en quantifica les bones, regulars i dolentes. Doncs bé, no informo sobre totes les pel·lícules emeses dintre de la franja horària esmentada, sinó únicament sobre les que tenen una qualificació mitjana superior a 5,2.
Aprofitaré l'avinentesa per assenyalar que FilmAffinity permet recórrer de forma àgil tot el món del cinema, perquè la major part de les dades esmentades en el paràgraf precedent són enllaços que remeten a altres dades: en el relat "'Parenostre' (Manuel Huerga,2025)", publicat com a Joan Colom el 02/05/2025, trobareu exemples d'utilització d'aquests enllaços.
Definit el context, encetaré la narració dient que dimecres 30 de setembre, al canal 8 Mediterráneo, anaven a transmetre la pel·lícula "El péndulo de la muerte" (Roger Corman, 1961), inspirada molt lliurement en el relat d'Edgar Allan Poe "El pou i el pèndol" i protagonitzada per Vincent Price. D'ara endavant, aniré reproduint els missatges que vaig cursar en l'esmemtat grup de whatsapp, traduïts al català i diferenciats en cursiva. El primer comença amb un enllaç a la fitxa FilmAffinity (que podeu veure clicant al damunt):
El péndulo de la muerte (1961) – Filmaffinity:
A 8 Mediterráneo a les 22:15 (vegueu comentari final sobre Roger Corman i Vincent Price).
A més:
"Ocean's Thirteen", a Be Mad a les 21:55.
"Tom Cruise: la última estrella de cine", a l'espai Documàster de TVE2, a les 23:10 (de nou posterguen un documental per l'emissió de tres passis del concurs "Cifras y Letras").
Roger Corman, anomenat "el rei de la sèrie B", tenia l'habilitat de rodar pel·lícules prou dignes en un temps rècord i pressupostos molt baixos, entre elles, als anys seixanta, unes quantes inspirades en relats d'Edgard Allan Poe. Va ser mentor de directors famosos com Francis Ford Coppola i Martin Scorsese.
Vincent Price, que havia començat al Mercury Theater d'Orson Welles, fou un actor desaprofitat, fent papers secundaris a pel·lícules protagonitzades per Gene Tierney, com "Laura" o "Que el cielo la juzgue", o a pel·lícules sèrie B de terror, a les ordres de Roger Corman. El director Tim Burton el va homenatjar en el curt "Vincent" i a "Eduardo Manostijeras".
La pel·li és saludable terror psicològic, i no "body horror" (membres amputats i cossos desmembrats) o terror "gore" (vòmits corrosius, sang a dojo i tota mena de sang i fetge), com el nyap que vaig veure ahir als cines Lys: "Resident Evil".
Aquí hi va un missatge mut (un "sticker" amb cara de fàstic) de Marta B. Peressini, una amiga argentina octogenària i molt trempada, que devia estar particularment sensibilitzada perquè, de cara a la tertúlia "online" de cine que organitzem els diumenges a la tarda, havia de veure "El animador (The Entertainer)", atípic film anglès de 1960, atípic per ser el segon llargmetratge de Tony Richardson i per sortir Laurence Olivier ballant claqué. Li havíem dit que el trobaria a YouTube i, no sé exactament com, cercant amb Google "El animador" li va sortir "Re Animator 1985 Español Latino Doblaje Argentino" entre els primers resultats i, creient que l'havia encertada, va acabar veient "Re-Animator" (Stuart Gordon, 1985), pel·lícula afí als subgèneres de terror "gore medicina" i "body horror", i basada en un relat de H.P. Lovecraft. Llavors vaig intentar tranquil·litzar-la, escrivint:
Que no, Marta, que "El péndulo de la muerte" no fa por i que és de destacar la interpretació de Vincent Price i d'una emergent actriu britànica, Barbara Steele, que en els seixanta es convertí en la presència femenina obligada de totes les pel·lis del gènere. A més, l'acció se situa a l'Espanya del segle XVI, tot i primar la Llegenda Negra sobre la Inquisició: a l'Europa de l'època, la intolerància religiosa s'estenia a tots els països, catòlics i protestants.
Abans de plegar, us haig de confessar que dimarts vaig passar incomoditat i por, a la sala 5 del cine Lys, que en té catorze i cau a vint minuts de casa, caminant: per això i perquè dimarts és el dia dels iaios, a 2 € la sessió, hi vaig a la primera i a la segona, preveient que entre ambdues em quedin almenys deu minuts per estirar les cames i fer un riu. Sobre "Resident Evil" (Zach Cregger, 2026), em vaig deixar entabanar per la qualificació 7,0 i per les 31 crítiques unànimement favorables de FilmAffinity. Hauria d'estar escarmentat, perquè no és el primer cop que em passa: els espectadors que voten aquests films són incondicionals dels subgèneres de terror abans esmentats, i els crítics opinen des de l'òptica d'aquest públic. De tota manera, n'he vist de molt pitjors i, si abans he dit que havia passat incomoditat i por, no em referia pas a la pel·lícula sinó a les condicions amb què la vaig haver de veure:
Des del meu punt de vista, l'aspecte més criticable que té el cine Lys és que a la planta baixa hi ha un mostrador on despatxen refrescos i uns enormes recipients de cartolina plens de crispetes. Sortosament, les crispetes no fan soroll en mastegar-les, però sí el cul del recipient, quan ja en queden poques i qui les menja hi grata per agafar-les. A més, fan una olor que no és desagradable però que resulta molesta quan veus una pel·lícula. Doncs imagineu-me a mi, assegut entre un noi i una noia que menjaven crispetes tots dos, sense parar. Acceptareu que la situació era incòmoda, però us preguntareu per què havia de passar por. Doncs perquè un ja va tenint anys, malgrat la calor comença a haver-hi casos de catarro i de grip, i la noia que tenia a la meva esquerra, quan s'havia acabat la ració de crispetes va fer un parell d'esternuts seguits i es va passar la resta de la sessió amb un mocador al nas, sense parar de mocar-se expulsant mucositats, a jutjar pel so que produïa. Jo me la vaig passar patint i respirant molt lentament per minimitzar la inhalació de microbis.
Ja no recordo quants anys fa que brindo aquest servei (probablement des del 2020, quan la pandèmia de la COVID-19), però cada nit, cap a les 20:45, penjo en un grup de whatsapp d'amics aficionats al cine, de València, informació sobre les pel·lícules que ofereixen, entre les 20:45 i les 22:55, tretze dels canals televisius que emeten en obert: TVE1, TVE2, Antena 3, Cuatro, Telecinco, La Sexta, Canal 7 TeleValencia, La 8 Mediterráneo, À Punt (antic Canal 9), Be Mad, BOM Cine, Neox i Trece. La informació que els proporcionava, fins fa uns mesos, era un enllaç a la fitxa FilmAffinity de cada pel·lícula, el canal que l'ofereix i l'hora en què comença l'emissió. Darrerament i per diverses circumstàncies, ho he simplificat: l'enllaç a la fitxa FilmAffinity es limita a la que considero millor pel·lícula de la nit (normalment, la de qualificació més alta) i de les restants em limito a escriure el títol, canal i hora d'emissió.
Potser els companys del grup General de whatsapp de RC es preguntaran per què no els faig extensiva aquesta informació: doncs perquè Canal 7 TeleValencia, La 8 Mediterráneo i À Punt no es reben majoritàriament a Catalunya i Balears, de la mateixa manera que TV3, el canal 33 i IB3 tampoc no es reben majoritàriament al País Valencià.
Reprenent el fil després d'aquest incís, aclariré que FilmAffinity és una base de dades cinematogràfica espanyola, que a més de facilitar el títol original d'un film, l'any de producció, la durada, el país, el director, l'autor del guió, l'elenc d'actors, el compositor musical, la fotografia, la productora, el gènere, una sinopsi, nominacions, premis i crítiques, li atorga una doble qualificació: la dels espectadors inscrits, d'1 a 10, amb la mitjana ponderada, i les crítiques professionals, amb un gràfic que en quantifica les bones, regulars i dolentes. Doncs bé, no informo sobre totes les pel·lícules emeses dintre de la franja horària esmentada, sinó únicament sobre les que tenen una qualificació mitjana superior a 5,2.
Aprofitaré l'avinentesa per assenyalar que FilmAffinity permet recórrer de forma àgil tot el món del cinema, perquè la major part de les dades esmentades en el paràgraf precedent són enllaços que remeten a altres dades: en el relat "'Parenostre' (Manuel Huerga,2025)", publicat com a Joan Colom el 02/05/2025, trobareu exemples d'utilització d'aquests enllaços.
Definit el context, encetaré la narració dient que dimecres 30 de setembre, al canal 8 Mediterráneo, anaven a transmetre la pel·lícula "El péndulo de la muerte" (Roger Corman, 1961), inspirada molt lliurement en el relat d'Edgar Allan Poe "El pou i el pèndol" i protagonitzada per Vincent Price. D'ara endavant, aniré reproduint els missatges que vaig cursar en l'esmemtat grup de whatsapp, traduïts al català i diferenciats en cursiva. El primer comença amb un enllaç a la fitxa FilmAffinity (que podeu veure clicant al damunt):
El péndulo de la muerte (1961) – Filmaffinity:
A 8 Mediterráneo a les 22:15 (vegueu comentari final sobre Roger Corman i Vincent Price).
A més:
"Ocean's Thirteen", a Be Mad a les 21:55.
"Tom Cruise: la última estrella de cine", a l'espai Documàster de TVE2, a les 23:10 (de nou posterguen un documental per l'emissió de tres passis del concurs "Cifras y Letras").
Roger Corman, anomenat "el rei de la sèrie B", tenia l'habilitat de rodar pel·lícules prou dignes en un temps rècord i pressupostos molt baixos, entre elles, als anys seixanta, unes quantes inspirades en relats d'Edgard Allan Poe. Va ser mentor de directors famosos com Francis Ford Coppola i Martin Scorsese.
Vincent Price, que havia començat al Mercury Theater d'Orson Welles, fou un actor desaprofitat, fent papers secundaris a pel·lícules protagonitzades per Gene Tierney, com "Laura" o "Que el cielo la juzgue", o a pel·lícules sèrie B de terror, a les ordres de Roger Corman. El director Tim Burton el va homenatjar en el curt "Vincent" i a "Eduardo Manostijeras".
La pel·li és saludable terror psicològic, i no "body horror" (membres amputats i cossos desmembrats) o terror "gore" (vòmits corrosius, sang a dojo i tota mena de sang i fetge), com el nyap que vaig veure ahir als cines Lys: "Resident Evil".
Aquí hi va un missatge mut (un "sticker" amb cara de fàstic) de Marta B. Peressini, una amiga argentina octogenària i molt trempada, que devia estar particularment sensibilitzada perquè, de cara a la tertúlia "online" de cine que organitzem els diumenges a la tarda, havia de veure "El animador (The Entertainer)", atípic film anglès de 1960, atípic per ser el segon llargmetratge de Tony Richardson i per sortir Laurence Olivier ballant claqué. Li havíem dit que el trobaria a YouTube i, no sé exactament com, cercant amb Google "El animador" li va sortir "Re Animator 1985 Español Latino Doblaje Argentino" entre els primers resultats i, creient que l'havia encertada, va acabar veient "Re-Animator" (Stuart Gordon, 1985), pel·lícula afí als subgèneres de terror "gore medicina" i "body horror", i basada en un relat de H.P. Lovecraft. Llavors vaig intentar tranquil·litzar-la, escrivint:
Que no, Marta, que "El péndulo de la muerte" no fa por i que és de destacar la interpretació de Vincent Price i d'una emergent actriu britànica, Barbara Steele, que en els seixanta es convertí en la presència femenina obligada de totes les pel·lis del gènere. A més, l'acció se situa a l'Espanya del segle XVI, tot i primar la Llegenda Negra sobre la Inquisició: a l'Europa de l'època, la intolerància religiosa s'estenia a tots els països, catòlics i protestants.
Abans de plegar, us haig de confessar que dimarts vaig passar incomoditat i por, a la sala 5 del cine Lys, que en té catorze i cau a vint minuts de casa, caminant: per això i perquè dimarts és el dia dels iaios, a 2 € la sessió, hi vaig a la primera i a la segona, preveient que entre ambdues em quedin almenys deu minuts per estirar les cames i fer un riu. Sobre "Resident Evil" (Zach Cregger, 2026), em vaig deixar entabanar per la qualificació 7,0 i per les 31 crítiques unànimement favorables de FilmAffinity. Hauria d'estar escarmentat, perquè no és el primer cop que em passa: els espectadors que voten aquests films són incondicionals dels subgèneres de terror abans esmentats, i els crítics opinen des de l'òptica d'aquest públic. De tota manera, n'he vist de molt pitjors i, si abans he dit que havia passat incomoditat i por, no em referia pas a la pel·lícula sinó a les condicions amb què la vaig haver de veure:
Des del meu punt de vista, l'aspecte més criticable que té el cine Lys és que a la planta baixa hi ha un mostrador on despatxen refrescos i uns enormes recipients de cartolina plens de crispetes. Sortosament, les crispetes no fan soroll en mastegar-les, però sí el cul del recipient, quan ja en queden poques i qui les menja hi grata per agafar-les. A més, fan una olor que no és desagradable però que resulta molesta quan veus una pel·lícula. Doncs imagineu-me a mi, assegut entre un noi i una noia que menjaven crispetes tots dos, sense parar. Acceptareu que la situació era incòmoda, però us preguntareu per què havia de passar por. Doncs perquè un ja va tenint anys, malgrat la calor comença a haver-hi casos de catarro i de grip, i la noia que tenia a la meva esquerra, quan s'havia acabat la ració de crispetes va fer un parell d'esternuts seguits i es va passar la resta de la sessió amb un mocador al nas, sense parar de mocar-se expulsant mucositats, a jutjar pel so que produïa. Jo me la vaig passar patint i respirant molt lentament per minimitzar la inhalació de microbis.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Vint nanoocurrències sobre GATS. [text no creat amb IA]
- Resar o renegar? [text no creat amb IA]
- Novel·les episòdiques de temàtica matemàtica. [text no creat amb IA]
- Confessions inconfessables. [text no creat amb IA]
- De n a n+1 i tiro perquè em toca. [text no creat amb IA]
- Els misteris de la creació literària. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre GOSSOS. [text no creat amb IA]
- Un trist full de paper. [text no creat amb IA]
- El botxí de Sant Bartomeu. [text no creat amb IA]
- L'emigrant. [text no creat amb IA]
- El segon volum. [text no creat amb IA]
- Simetries. [text no creat amb IA]
- Cine de terror i crispetes. [text no creat amb IA]
- El laberint. [text no creat amb IA]
- Memento. [text no creat amb IA]