Cercador
De n a n+1 i tiro perquè em toca. [text no creat amb IA]
Un relat de: Juan Palomo- Compartir:
Era una noia de caràcter inestable: si els períodes de temps en què s'alternaven eufòria i depressió haguessin estat més llargs, hauríem dit que patia un trastorn bipolar. Com sabeu, la vida és una successió d'actuacions regides per la voluntat. Doncs bé, al cap de pocs dies d'haver pres una decisió que poc o molt comportava canvi, teòricament un canvi a millor —novetat satisfactòria (eufòria)—, ella s'enyorava de la situació anterior —penediment i nostàlgia (depressió)— i mirava de retornar-hi.
Això acostumava a ser molest per a la gent que l'envoltava —família i amics—, però ho era particularment per als nois amb qui havia establert una relació amorosa: més que molest era dolorós. Aquesta dinàmica d'un pas enrere i dos endavant, si se'm permet utilitzar notació algebraica, que em consta no ser massa ben rebuda per alguns relataires que la titllen de "poc literària", es podria descriure així: quan ella feia un temps que festejava amb la seva parella n-èsima, és a dir la que feia n des del seu primer amor adolescent, sentint-s'hi atreta per una sèrie de qualitats, llavors recordava i trobava a faltar les de la parella n-1; si aquesta encara estava disponible i no ressentida, aleshores plantava a la n i tornava a la n-1, però si aquesta li guardava ressentiment o ja tenia nova parella, es dedicava a freqüentar ambients propicis als contactes i, quan trobava algun noi que li fes patxoca i li respongués positivament, l'elevava a la categoria de parella n+1 i despatxava a la n.
I així successivament, fins que un dia s'assabentà que l'últim xicot s'havia suïcidat, ignoraven si pel trencament de la relació amb ella o per qualsevol altre motiu. Això la colpí i decidí conformar-se amb el que tenia llavors, formalitzaren la relació, amb petició de mà i tot, i es casaren. Però no tot foren flors i violes: de tornada del viatge de noces, aclaparada per la sexualitat desbordada del marit, que cada nit li recordava el dèbit conjugal, enyorava la llibertat perduda de la fadrinesa. Així que li demanà que fotés el camp de casa, però ell li recordà que el pis estava a nom dels dos i que, a més, era ell qui havia posat la major part de l'entrada i estava pagant la hipoteca, o sigui que ni parlar-ne.
Ves per on —i amb això acabo—, aquesta nit fan a la tele (08/10/2026, 22:35, a TVE2) la pel·lícula "La escopeta nacional" (Luis García Berlanga, 1978) on, en un moment donat, el capellà fatxa interpretat per Agustín González, referint-se a la indissolubilitat del matrimoni eclesiàstic, diu allò de "Lo que yo he unido en la tierra no lo separa ni Dios en el cielo".
Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCCXXXIX (tema: ENYORAR) i consta de 450 paraules, dues d'elles "casa" i "flor", segons el comptador de Microsoft Word.
Això acostumava a ser molest per a la gent que l'envoltava —família i amics—, però ho era particularment per als nois amb qui havia establert una relació amorosa: més que molest era dolorós. Aquesta dinàmica d'un pas enrere i dos endavant, si se'm permet utilitzar notació algebraica, que em consta no ser massa ben rebuda per alguns relataires que la titllen de "poc literària", es podria descriure així: quan ella feia un temps que festejava amb la seva parella n-èsima, és a dir la que feia n des del seu primer amor adolescent, sentint-s'hi atreta per una sèrie de qualitats, llavors recordava i trobava a faltar les de la parella n-1; si aquesta encara estava disponible i no ressentida, aleshores plantava a la n i tornava a la n-1, però si aquesta li guardava ressentiment o ja tenia nova parella, es dedicava a freqüentar ambients propicis als contactes i, quan trobava algun noi que li fes patxoca i li respongués positivament, l'elevava a la categoria de parella n+1 i despatxava a la n.
I així successivament, fins que un dia s'assabentà que l'últim xicot s'havia suïcidat, ignoraven si pel trencament de la relació amb ella o per qualsevol altre motiu. Això la colpí i decidí conformar-se amb el que tenia llavors, formalitzaren la relació, amb petició de mà i tot, i es casaren. Però no tot foren flors i violes: de tornada del viatge de noces, aclaparada per la sexualitat desbordada del marit, que cada nit li recordava el dèbit conjugal, enyorava la llibertat perduda de la fadrinesa. Així que li demanà que fotés el camp de casa, però ell li recordà que el pis estava a nom dels dos i que, a més, era ell qui havia posat la major part de l'entrada i estava pagant la hipoteca, o sigui que ni parlar-ne.
Ves per on —i amb això acabo—, aquesta nit fan a la tele (08/10/2026, 22:35, a TVE2) la pel·lícula "La escopeta nacional" (Luis García Berlanga, 1978) on, en un moment donat, el capellà fatxa interpretat per Agustín González, referint-se a la indissolubilitat del matrimoni eclesiàstic, diu allò de "Lo que yo he unido en la tierra no lo separa ni Dios en el cielo".
Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCCXXXIX (tema: ENYORAR) i consta de 450 paraules, dues d'elles "casa" i "flor", segons el comptador de Microsoft Word.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Vint nanoocurrències sobre GATS. [text no creat amb IA]
- Resar o renegar? [text no creat amb IA]
- Novel·les episòdiques de temàtica matemàtica. [text no creat amb IA]
- Confessions inconfessables. [text no creat amb IA]
- De n a n+1 i tiro perquè em toca. [text no creat amb IA]
- Els misteris de la creació literària. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre GOSSOS. [text no creat amb IA]
- Un trist full de paper. [text no creat amb IA]
- El botxí de Sant Bartomeu. [text no creat amb IA]
- L'emigrant. [text no creat amb IA]
- El segon volum. [text no creat amb IA]
- Simetries. [text no creat amb IA]
- Cine de terror i crispetes. [text no creat amb IA]
- El laberint. [text no creat amb IA]
- Memento. [text no creat amb IA]