Vine

Un relat de: prudenci

Quan ja no queda res
Perquè vols el paper
Si no hi ha res a dir
I tot ja està fet.

Quan ja no queda alè
Que vingui el vi.
Deixa que plori el raïm
Perquè jo begui.
Jo no vull plorar més,
Estic canssat.

Si no arriba la mort,
On és el bes,
L´amor ja ha passat
Des de molt de temps.

Quan no queda ja vida
Fòra del món!
Omplert del meu record
mén vaig ara al meu tron

Deixa que plori el raïm
Que jo ja n´estic tip
De vi i penes d´amor
Dins el meu cor
Empatxat de poemes

Deixa que vingui el vi
Que ve del cel,
Perquè els homes s´el beguin
Sense recel .

Ja no quedan ni rocs
Al carrer on jo jugava.
Ja no hi ha arbres enlloc
On puguis restar sol.
Tant sols hi ha la mort
Que silent m´esperava
Des fa anys a la porta
De el meu pobre i sol cor.

Vine a mi que aquí t´espero
Esmaperdut de plors
I de tant desconsol.


Comentaris

  • Hola prudenci![Ofensiu]
    ROSASP | 20-06-2005

    Un poema tan ric i trist a la vegada té la força del que sap donar un gir als versos de la vida.
    La soledat és molt trista, el desconsol tant o més, però tens la màgia de crear precioses imatges amb les paraules, mots que tenen la clau de molts enigmes.
    Sentiments a vessar que donen vida als teus poemes.

    Salutacions i que els versos no se t'acabin mai!

  • Sisplau, no em corprenguis així...[Ofensiu]
    Carme Cabús | 20-06-2005

    ...amb aquesta desesperança. Ets un artista necessari, que rebrega l'essència. El sol lluu cada dia mentre tu t'escoles en els teus versos.
    Sisplau, parla'm també de la teva esperança. Cerca-la per fer-ho. És dintre teu, la necessitem de tu, i amb les teves paraules.

    T'envio la meva més tendra abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: