Vine amb mi

Un relat de: universbrillant
Quan ho veig tot impossible,
quan els núbols em tapen el sol,
quan els meus ulls no volen veure la realitat.
Quan vull cridar i deixar-me dur pel vent,
quan la nit és més freda que abans.
Quan no puc somiar,
quan no vull seguir vivint.
És en aquests moments quan més et necessit.
És ara quan tu vens,
em treus un somriure,
em fas sentir jo mateixa.
Quan tu em vens a buscar,
quan em dones el teu amor,
quan el teu cor em deixa entrar.
Perque quan més et necessit,
tu estas al meu costat,
per sempre.

Comentaris

  • mbr1714 | 18-12-2010

    que bonic el reflex de l'amor que deixes entreveure... :)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: