Vindrá el juny....

Si la meva vida tant sols és desventura
Perquè no tindré cura d´anar-me´n més endins
I de destruïr els botxins que em maten aleshores?
Perquè no tindré hores per pujar dalt dels cims
I perquè no tinc enginys per cusir-me les vores
Dels vestits que mé he fet.

Potser és que he fet mal fet
De no dedicar més hores a coses mes hermoses...
Altres si que ho han fet ¡
Al somniar del ponent, al ventre dur i calent
Al matí de futur i a la tarde de cordes
De guitarra i vi blanc
Per escoltar-ne el clam i l´encís moltes hores.

Potser m´he equivocat , però qué més dona al fi
Si ho he fet com recordes

L´U no té vanitat i tu jo erem Un ésser,
Tan bonic com sencer
I ho hem deixat d´ésser.
Perquè !!??
No tinc el ull girat i estic fet a la mida
Per tenir bona vida
I ésser amor de veritat.

Com és que em vas deixar per anar amb unaltre ?
Potser la vida amaga desitjos que no sé.
Fet a mida també, tant jo com va ser l´altre
I encara amb més altres segur que t´anirás…
Vas de pas, ….vas de pas…
I això és el que m´agrada de tu, i la teva cara,
Com un angel …. Ai las!
Com n´ets de pobre i la vida i estones
Que hem passat els dos junts,
Que en faràs del conjunt d´aquestes dues coses

Potser naixeran roses en nostre tomba a juny.

Matí, ... m´he despertat, tinc son encara
ara et veig cara a cara i el malson ha acabat.
que feliços que som els dos junts encara ara
i que be que anirà el futur que ha passat.
Res és realitat, tot la ment ho conjuga
i si fora una oruga treuria ales de veritat
i si fora un peix respiraria fora l´aigua,
estant amb tu... deu d´aigua viva per mi
i el cansarse i sofrir, ja pertanyen als somnis
i els botxins i els mals somnis , que se´n vagin de mi.

Tot ha sigut malson, i a hores d´ara
et faig aquest poema per recordar l´amor
que encara hi ha entre els dos,
i oferir-te un redós per ésser a la meva espatlla.
Ja no hi ha ara cap dalla
tot és a gust per a tots.