Cercador
Vidres trencats
Un relat de: AnònimFlaixos en la foscor
de núvols carbonitzats,
com fulles a la tardor
cauen les gotes
sobre el vidres trencats.
L'alè del cotxe
oculta el teu cos
estirat a l'asfalt,
sobre els vidres esmicolats,
el seu foc no pot exiliar
la fredor de l'aigua
que et cau al damunt.
Ningú tornarà a sentir
la dolçor del teu esguard
ni un suau mot
nascut en els teus llavis,
els vidres escampats
són testimoni
dels teus últims sons.
Comentaris
-
fas poema[Ofensiu]gypsy | 05-05-2007 | Valoració: 10
d'una mort violenta, d'aquelles que trasbalsa, doncs la persona que coneixem desapareix literalment, sense poder-li adéu ni acomiadar-nos amb una abraçada o una mirada.
Fas poema d'un tema terrorífic i quotidià i d'aquest horror n'extreus bellesa i harmonia.
És dels poemes que més m'agraden, per la dificultat implícita que suposa. I el resultat que ens deixes per poder-lo llegir i restar bocabadats.
petons! -
olas[Ofensiu]magma | 19-04-2007
He llegit uns quants dels teus relats i t'haig de dir que auqest m'ha agradat moool i moolt. Feliciats jejeje
petons de mâgmâ