Vidre

Vidres glaçats m'amaguen de tu
però res no m'impedeix imaginar-te
dolça i tendre entre la brisa
abraçats a la corrua de sorra i platja
mentre el vent t'envolava els cabells.
Els vidres no m'impedeixen somiar-te
quan el vent només fa voleiar
plàstics i bosses entre l'onatge.

Vidres de tren m'allunyen de tu
i tot m'obliga a recordar-te
dolça i tendre entre les places,
aferrats a la multitud inquieta
mentre el fum t'amagava la pell.
Els vidres m'obliguen a imaginar-te
quan el fum només fa enterbolir
cases i façanes i gent dreta.

Vidres vermells em trenquen el coll
I en tot bocí m'esforço per trobar-te
Boja i cruel entre els meus llavis,
Bojos de passió racionalitzada
Mentre em petonejes i em retens.
Els vidres trenquen la veu de cridar-te
Quan la veu només té per cridar
Una trencadissa vítria i ordenada.