Vida

Molt bonic. Un poema carregat d'energia positiva i amb un munt d'esperança.
Preciós, vaja!
Felicitats AtzaVara.

Salut.

una explossió vital! tens musicalitat en els teus poemes i jugues amb les paraules i els versos i els combines com una paleta de pintor... i cantes a la vida real del oresent i ets com un crit selvàtic fet de ganes de viure mab tota la plenitud de la teva joventut...
i per si això és poc... introdueixes els teus "pètals d´atzavara".... toma!!! el pastís poètic està servit... amb una claretat i frescura impressionant...
et mereixes deus a tones i un petó i una abraçada immensa...
fins i tot un mort si llegís el teu poema, ressuscitaria i ballaria el rock!!!!!
no paris de parir poemes... ets el meu aliment de l´ànima!!!

Es un relat plé de intensitat, a on es mostren uns sentiments molts clars i en molta vitalitat.
Una abraçada.

Milers de sensacions que s'escampen juganeres del cor a tot el cos i del cos a l'espai exterior.
Sentir amb intensitat, mullar-se, córrer algun risc, estimar, riure i plorar, sentir bullir la sang, formar part de tot el que batega i està ple de vida, de la pròpia natura, del propi univers...

Aquesta és la força de viure que trasmet aquest vital poema.
M'hi he sentit molt identificada...

Una abraçada i fins aviat!