Vida meva

Com no vol la cosa, un dia van decidir apartar-te de mi, se't en van emportar sense importar-lis com afectaria això a les nostres vides... Ja farà més d'un any i de tu sé tan poques coses!
Tu ets tan petit que no deus adonarten de res, però sé que en el fons del teu cor innocent te'n recordes de mi. Alguna força misteriosa ens conecta, a vegades et trobo tant a faltar que les llàgrimes em cauen soles en moments inesperats. Quan somio en tu, se'm capgiren els dies i s'entristeixen. T'estimo tant que gosaria dir que ets com un fill per mi. I encara que sembli que no me'n recordo de tu, sempre et tinc dins el meu cap, desitjant que arribi el dia que et pugui tornar a abraçar.

Només vull que estiguis bé, que siguis feliç, que no estiguis tan trist com jo, que te'n recordis de mi algun dia, tot i que només sigui un segon... Em fa tanta por pensar que potser t'oblidaràs de mi!

Petitó meu,... ets el motiu de la meva força per afrontar tots els temors que tinc, ets l'esperança perduda que desitjo tornar a besar carinyosament, a escoltar la teva veu que em digui les ganes de jugar amb mi que té.

Els odio, no perquè em van fer fora de la seva vida, sinó per apartarme de la teva, i tot sent els teus pares i els meus tiets, no els hi perdonaré mai que em fessin perdre els anys de la teva infantesa. Els anys que et marquen per tota la vida i que jo només hi he sigut els sis primers.

Espero veure't aviat, i que em demostris lo fort, viu i tendre que has sigut sempre.


T'estimo ara i sempre.

La teva cosina gran