Somnis d'un joglar

Un relat de: Adeta

Tornant-me a sentir enganyat per una societat anticultural, una societat estamental, jeràrquica... tornant-me a sentir envisiós, torno a pensar, a somiar en una vida diferent, llunyana a la meva.
Una vida que tan sols puc aconseguir si morís i tornes a néixer en un altre sen. Si fos parit per una altre mare, genètica d'un pare alt, robust, fort i, sobretot, amb poder i ric com el més pobre.
Tan sols així tindria el que anhelo, el que no em deixa viure feliç. Perquè, qui si fixarà amb un pobre joglar prim, trist i gelós ?
tan sols una fornera o una camperola amb les mans delicades però brutes, amb la pell tan fosca i lletja com la nit, amb cabells encapsats per la pols del camp o per la farina del pa, amb vestits poc curats i bruts d'una pobresa, la mateixa que la meva.

I recitant les poesies del meu trobador davant de tota aquesta cort, em sento com una rata que no pot amagar-se.
Em pensava que si feia aquesta feina que de petit tan em
fascinava per les seves robes, salts, els seus cants, les històries de dracs, comptes i donzelles seria feliç. Suposo que era perquè entraven per la porta del davant del castell
i s'endinsaven al món que per mi era desconegut. Però no és el que somiava.
És molt cansat això de viatjar per tots els pobles enfrontant-me amb cavallers negres i cruels,
estudiar les poesies dels trobadors que potser canviaries frases, lletres o fins i tot versos!

Però no puc... sóc un simple joglar!


Enamorar-me? Mai! No puc enamorar-me d'una donzella, seria una causa perduda, però tampoc d'una camperola qualsevol...

I cada dia penso més en acabar d'una vegada amb aquesta vida que em trastorna. Tan de bo tingués valor per robar al mal parit del rei, el que trafica amb senyoretes mal vistes - o de bon veure- deixar-me enxampar pels guardians inútils i analfabets del castell i així condemnar-me ala corda. Morir davant de tot el trist poble, davant d'aquestes forneres i camperoles que ploren per mi, mentre em ric a pit de tota aquesta gent que es pensa que no he pogut despistar a la "magnífica llei del fabulós rei". Llavors en aquells últims segons de la meva vida, seria, a la fi, feliç.


Ja, en aquests instants, he perdut tota esperança que em quedava, ja ho he perdut tot.
En la meva situació podria fer dues coses: o segueixo com fins ara, lamentant-me de la meva vida, fen l'amor amb noies de bon veure, seguir tenint fàstic i odi a aquesta cort o agafar i buscar el poc valor que em queda, pagar tot l'or que em queda a noies de bon veure, i ben acabat anar al castell i robar al meu estimat rei...



"I aquell joglar que estava assegut al mig de la plaça del poble, amb la vista perduda al infinit es va aixecar i ben decidit va anar al gremi d'aquelles noies brutes i filles del
dimoni."

Comentaris

  • Increïble!!![Ofensiu]
    Joan Ferrer Hernando | 13-10-2005 | Valoració: 10

    Adeta, quin nom més bonic, el teu petit relat m'ha semblat colpidor, realista ifas molt bon ús del llenguatge, l'eleves fins l'elegancia de la millor poesia.

    Es podria dir que es pot endevinar la teva ànima a través dels teus escrits.

    Jo soc Rosella, però em pots dir Marc, he escrit un relat (d'entre els 50 que he fet aci) que es diu EL RETRAT DE ROMEU LLANÇ, m'agradaria que el llegires, espere la teva resposta, et done el meu e-mail per si vols que parlem un dia: yoyes32@hotmail.com.

    Salut!

l´Autor

Foto de perfil de Adeta

Adeta

31 Relats

59 Comentaris

42177 Lectures

Valoració de l'autor: 9.10

Biografia:
HOLA! ja porto tres anys enregstrada aquí i encara que m'agradaria tenir mil i un relats no estic del tot descontenta. Crec que he escrit el que sentia quan ho sentia i gràcies aquest fet he pogut desfogar-me quan em calia fer-ho.

No sé si he millorat en el transcurs d'aquests anys però mai deixaré de ser qui sóc ni d'escriure i encara que no m'hen ensurti del tot bé...EI! que ningú és perfecte oi? Ni tan sols l'amor que nosaltres desitgem ^^

Sigueu feliços

Adeta