El que crida mon cor

Un relat de: Adeta

Qui em sent sota la túnica negre que em cobréix, que no em deixa vieure ni les meves veritats?
No senyora, no és tristesa, ni amor, ni odi, ni rebuix el que crida mon cor... és, una senzilla melancolia inocent que no vol fer mal a ningú, només a mi. I com si el meu cap no em tingués prou de dolors i pes, mon cor crida més fort cada cop que gosa enrecordar-se d'aquell pasat. El nostre... un temps llunya però que sembla, veritabelement, relativament a prop. (...)

On podré tornar a trobar aquelles espurnes dins dels teus ulls? Flotant en un mar castany, les estrelles que sortien de les òrbites cada cop que ens miravem, on?

NO, no et vull a tu! No ho necessito..., és més, aquesta melancolia ha de continuar en mi, ja que és el que he de viure, el que em toca... ja vem disfrutar-nos un cop, ja vem estirar-ho massa, fins i tot ho vem força, de tal forma! Que ara ja no ens queda res de res, ni una mirada, ni tan sols una paraula per trencar alguns moments tensos, res de res.

(definirte en un mot abans era clar "amor", fins i tot " esperança" ara, "passat", "melancolia", però mai deixarem d'abançar, no ens rendirem, encara que estiguem separats...)

No, no senyora, no és tristesa, ni amor, ni odi , ni rebuix el que crida mon cor...és, senzillament, melancolia.

Comentaris

  • m_(o_o)_m[Ofensiu]
    Llampec | 01-11-2005 | Valoració: 10

    Mon cor crida, suposo com el teu. El sentir es natural i expressar-h com tu, sembla complicat. Un dia quedem i mensenyes a escriure, vale? :P Molt wapo!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Adeta

Adeta

31 Relats

59 Comentaris

40374 Lectures

Valoració de l'autor: 9.10

Biografia:
HOLA! ja porto tres anys enregstrada aquí i encara que m'agradaria tenir mil i un relats no estic del tot descontenta. Crec que he escrit el que sentia quan ho sentia i gràcies aquest fet he pogut desfogar-me quan em calia fer-ho.

No sé si he millorat en el transcurs d'aquests anys però mai deixaré de ser qui sóc ni d'escriure i encara que no m'hen ensurti del tot bé...EI! que ningú és perfecte oi? Ni tan sols l'amor que nosaltres desitgem ^^

Sigueu feliços

Adeta