Sembla ser (temàtica:bogeria)

Un relat de: Adeta

Sembla ser que sóc una persona sense sentiments, que no estimo a ningú i utilitzo a la gent, sembla ser que així em veuen, sembla ser que sóc així.

Però aquest monstre sent un cor dins seu, no el sent la gent?

Ploro quan em fan mal i em cargolo de dolor, no em veu la gent?

No sóc prou bona per a mi ni per a ningú, no sóc res més que un ser inútil amb cor de pedra foradat per dins, sense ànima i a vegades sense cos, algú que es coneix però que a l'endemà no se'n recorda ningú.

Sembla ser que el meu mirall reflecteix una persona que no conec...I el meu somrís es va entristin fins que mai més pugui aparèixer. A vegades ser un mateix ajuda a que t'acabis consumin en la teva pròpia existència, no sóc qui sóc si ningú em veu tal i com jo em presento, tal i com vull perquè així sóc i res més hi ha més enllà, i si realment no se'm veu tal i com sóc..llavors... ja no sé qui sóc, llavors tot es mentida, engany,... no és pot existir si realment no existeixes, no?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Adeta

Adeta

31 Relats

59 Comentaris

40360 Lectures

Valoració de l'autor: 9.10

Biografia:
HOLA! ja porto tres anys enregstrada aquí i encara que m'agradaria tenir mil i un relats no estic del tot descontenta. Crec que he escrit el que sentia quan ho sentia i gràcies aquest fet he pogut desfogar-me quan em calia fer-ho.

No sé si he millorat en el transcurs d'aquests anys però mai deixaré de ser qui sóc ni d'escriure i encara que no m'hen ensurti del tot bé...EI! que ningú és perfecte oi? Ni tan sols l'amor que nosaltres desitgem ^^

Sigueu feliços

Adeta