Viatge al paradís...

Se'm queden coixes les paraules per dir-te t'estim, a hores d'ara només em sé una noia de cabells morats que somnia en nedar nua, sense res, al mar salat, ple de roques, tan sols perquè venguis tu per salvar-la e les meduses imaginàries.

No puc parar d'estimar-te i alhora enyorar-te.
I record aquell primer instant, la llum dels teus ulls, el acte de les teves mans, tot com un somni, només em resta aclucar els ulls i quedar-m'hi inconscient. Somric, és una bogeria tot plegat, però m'encanta, m'excita...
Ara em frego contra les parets boja de desig, t'esnifaria fins delirar sentir-te a dintre, al fons, suat, xop d'amor. La teva boca m'obliga a exiliar-me fins a un impuls imparable i ja no hi ha volta enrere, perdré el cap només per estimar-te un cop més. De nit, això sí, sempre de nit, encara que no hi siguis, encara que el cor, la ment i el cos et reclamin, encara que no pugui tocar-te, ni ensumar-te. De nit, enmig de la fosca, tot em sembla més intens perquè encara que no puguis acariciar-me lentament, quan tanc els ulls puc recordar-nos un horabaixa arran de mar, on per primera vegada tinguérem el goig de sentir t'estim.

peusdevent...
26.10.06