Temps i records

Fou com un mena d'atemptat, aquelles paraules innocents, i aquella mirada sense cap intenció, van matar-me i van tenir-me capficada a casa, pensant en ell i en aquell instant, com tants altres, curt però intens. Però suficient perquè molts records em travessessin la ment fugaçment.

Així com a sorpresa davant la meva reacció, m'has deixat. Com si el temps s'hagués girat en contra meva, fent-me tornar enrera, als racons de la meva memòria que ja eren plens de teranyines i m'he agenollat a desfer caixes i treure penyores, però no he trobat res que em regirés l'estómac, i no ho sento, perquè ja he deixat anar moltes llàgrimes que pot ser hagués pogut evitar...