Espires

Adesiara papallones volen sobre la delicadesa d'aquest horabaixa vermell, damunt la fermesa d'aquest dubte ple de pluges suaus.
I dins el breu espai que separa la pell de la feblesa, espires.
Espires
que llança algun déu o semidéu que ens odia.
Espires
que cremen sentiments gravats als òrgans més íntims de la meva memòria.
Espires
que punxen tota la tendresa d'uns pits petits que estimen.
Espires
o tu i la recança aspra d'un temps massa emboirat per recordar-ho tan plàcidament des d'un bar i un tassó de Martini buit de tot l'amor que ens va mancar.