Cada instant era un regal de Nadal

Ho confés, aquella cridada m'ha canviat la vida...

Encara sent la teva presència, encara et veig algun cop si tanc els ulls, encara et sent si intent parlar amb tu més de dos vespres...

I no puc deixar de demanar-me perquè, però és envà, ningú sap respondre...

A vegades sense més ni menys apareix aquella olor tan familiar a alguna colònia de les teves, i torn boja per abraçar-te però te'm desfàs als braços. I així com fum has marxat i les paraules d'aquella telefonada se'm repeteixen a la memòria, com si cada vegada que les record m'ajudessin a creure que és veritat.
Em costa de creure que mai em tornaràs a obrir aquella porta, que per molts cops que telefoni ningú m'agafarà el telèfon.

Sé que si ara poguessis parlar-me em demanaries que no escrivís això, que no patís tant, que no em caigués ni una llàgrima i per favor que deixi algun dia el teu record descansar, però si poguessis dir-me tot això, no faria falta perquè series aquí. I si m'estàs veient escriuré per enèsima vegada que t'estim, que no puc oblidar-te i que se'm fa estrany enyorar-te. Segur que tu algun vas enyorar a algú que estimaves, doncs ara em toca a mi...

Si les besades i les aferrades t'arriben, te n'enviï un sac ple per cada vegada que m'enyoris, que sé segur que també ho fas tan com jo...

Se m'acaben les paraules, ja no sé com expressar el que sent d'una manera més alegre així almenys siguis on siguis aconseguiré arrancar-te algun somriure o alguna llàgrima d'emoció...

Per últim només deman al temps que no esborri el rastre que has deixat dins totes les vides que has tocat i en especial dins la meva perquè tot el que em queda de tu són imatges però sobretot records que estan guardats pots estar segura que al lloc on hi posem tots el que més estimem i és que l'única manera que sempre vagis amb jo és aquesta.

Gràcies per cada moment que em vas dedicar durant tota la meva vida i part de la teva.

Per a tu únicament, t'estim.

peusdevent...
09·05·06