Cercador
viatge al bosc del mai
Un relat de: silvia_peratalladaUn bosc, enmig d'indústria
em feia sentir com a casa
nimfes follets, i el que no té preu;
tu al meu costat...
La teva mirada,
el teu somriure
les teves paraules
sense tonteries
la teva bellesa
sense injustícies,
la teva tendresa,
la complicitat
que es respira en l'aire...
Una espelma encesa,
l'encens deixant l'aroma
entre un bosc que avui em dones,
sense penyora.
Comentaris
-
saluuut![Ofensiu]Guspira | 22-06-2006
Et llegeixo i et vec millor que mai Silvia! Me'n alegro! Segueixes descrivint els sentiments i tot allò que ens envolta de meravella! Genial!! Content de trobar sempre escrits nous de la teva ma per aquí!!
Petons!!
GuSPI! -
el poema...[Ofensiu]Capdelin | 17-06-2006
camina entre ombres fresques de verd i sinceritat, d'amor humil de puntetes, de flaire de perfums naturals de fulles i pells, de melangia i sospirs i retalls d'enamorament... bateguen cors i fulles.
ptons i una abraçada! -
Donar, sense penyora...[Ofensiu]ROSASP | 14-06-2006
i rebre d'igual manera, és l'essència de l'amor.
Perdre'ns en aquell bosc fet de sensacions i sentiments compartits, amarat d'emocions.
Mirades, flama, olors i remors de paraules que van més enllà d'allò que resulta visible.
Gaudeix de l'avui d'aquest bosc, sense engabiar-lo amb la incertesa d'un demà; estimar cada instant és el més semblant a sentir-se profundament viu...
Ostres sílvia, el viatge és cada instant!
Molts petons!
l´Autor
507 Relats
1383 Comentaris
582576 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
Crida ben fortdona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.
Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.
http://silvianimfa.blogspot.com/
silvianimfa@gmail.com
Últims relats de l'autor
- La reina dels somriures
- L'essència
- Plantem cara?
- Et dono els meus ulls
- Per ell, sempre serà primavera
- el nostre secret
- tots els títols que se m'acudeixen són tòpics, quasibé tant com el propi poema, de manera que he decidit no posar-ne.
- construcció
- PESCALLUNES
- Trencant murs
- com si haguéssin arribat les ombres
- Subtilment, salvaguardant versos
- El fràgil art d'un gest senzill
- Definitivament, és estrany...
- hi ha qui....