VIATGE A RÚSSIA II (Primer dia)

Darrera mirada a la mar Mediterrània. Aquesta nit veurem les fredes aigües de la mar Bàltica, al riu Neva. Estem esperant el taxi que ens ha de portar a l´aeroport.

A reveure BAETULO!

La puntualitat ha estat la tònica general del dia. Ens hem llevat a les quatre de la matinada. A un quart de sis ja teníem el taxi que havíem cridat per a dos quarts de sis, a la porta de la casa. A les 6h.20m. ja havíem facturat l´equipatge i passat el control de seguretat. Hem esmorzat a la cafeteria X un combinat de tres ingredients anomenat COMBO-2 per un preu superior a l´indicat. Resulta que els mini entrepans del combinat no "els hi havien arribat" i els han hagut de preparar allà mateix. Coses i preus dels aeroports. Ens han atès també amb aquella amabilitat que els caracteritza i que sembla que, quan et miren, et diguin explícitament: "Ja podrieu venir esmorzats de casa"

L´avió cap a Munic s´enlairava a les 8h.20m. i hi aterrava a les 10h.20m. He vist el Montblanc cobert de neu. No hem volgut l´entrepà de formatge que ens oferien (aperitiu) però sí un got d´aigua i una taronjada. Un cop a Munic, traslladats a la terminal des de l´avió en bus, hem tingut el temps just per fer allò que s´ha de fer de tant en tant i, quan hem arribat a la porta d´embarcament, ja hi havia cua. Virtualment, teníem una hora d´espera a l´aeroport. La realitat ha estat una altra i ja ha quedat expressada. L´avió s´ha enlairat a les 11h. 20m. Ens han donat el millor àpat que fins avui hem menjat mai en un vol. Raviolis "calents", un entrepà de pa "tou" amb mantega, una presa de xocolata de marca reconeguda, aigua i vi. Constava com "aperitiu"

A tres quarts de dues aterràvem a Sant Petesburg. Ens hem "colat" per passar el control de passaports a la cua de "Passatgers Comunitaris" (Federació russa, Bielorrussos i Ucraïnesos). Ningú no ha piulat. (Tindrem temps de descobrir que hi ha, encara, una certa dosi d´acolloniment general)

El vol...: una meravella. Terra, mar, llacs, planures, muntanyes, ciutats, poblets i, fins i tot, cap al final, un estol de balenes nedant golf de Finlàndia amunt. I núvols, molts núvols. Pel damunt, per sota nostre, cobrint tot l´horitzó, con una immensa catifa de neu. A vegades: enormes masses de núvols esfilagarsats com si haguessin tallat flocs de cotó del mateix tamany.

Primer contacte amb les guies de P. Ens n´ha tocat una de molt divertida: Ekaterina Petrovna(1978-). Autocar 3.
I primer contacte amb la ciutat. Circulació lenta amb embussos "crònics" Primers avisos: Aquí hi ha els millors carteristes del món. La seva escola és cèlebre. Van molt per davant de la policia. Això sí: Ens poden deixar pelats sense fer-nos ni una esgarrintxada.

Hem arribat al vaixell ZOZIMA SHARKOV (segons la pronúncia llatina) a les tres de la tarda, que hem convertit automàticament en les cinc, en el temps que costa donar dues voltes completes a les agulles del rellotge. Ens han rebut oferint-nos el pa i la sal una noia vestida a la manera típica russa i amb acompanyament de mússica folclòrica interpretada amb acordió i balalaica.

El vaixell és un "3 àncores" (3 estrelles) i és una àncora inferior al del Rin pel que fa al tamany i comoditat dels camarots, que no pas a l´embergadura de la nau. Més gran, més vell, una mica més atrotinat. A Rússia no n´hi ha de millors, per ara. Hem deixat les maletes -que ens havien portat fins a la porta del camarot- de qualque manera, i hem anat a fer amistats (marcar territori) tot esperant l´hora de sopar: les sis de la tarda, avui. A les vuit hi haurà una conferència informativa. Abans de les onze de la nit hem de deixar contractades les sortides opcionals. Hem escollit les que hem considerat més interessants. Per a la taula ens hem ajuntat amb A. i F. que ja havíem vist a l´aeroport del Prat. Em sembla que ens avindrem. Per a les sortides se´ns ha ajuntat la P. que viatja sola i ens ha demanat si no ens feia res que vingués amb nosaltres. Després de la conferència i de contractar les opcionals hem anat al saló bar i a donar un tomb per la coberta superior. Abans de la xerrada ja havíem obert les maletes i guardat la roba i els estris de viatge, Després del passeig hem acabat de trobar un lloc per a cada cosa.

Me´n vaig a dormir a les 23h., hora d´aquí que, a Barcelona, són. tot just, les nou del vespre. Perquè demà ens hem de llevar a les set del matí, hora d´aquí, que, a Barcelona, són les cinc de la matinada.

Segurament, com sempre ens ha passat en tots els viatges, no som ni d´Esplugues(abans) ni de Badalona (ara) Nosaltres sempre serem els de Barcelona. Per cert: "provincians" ("con esto del idioma") segons la sevillana "doctora Honoris Causa en totes les matèries" que es dedicarà a afusellar culturalment el seu marit tot al llarg del viatge ("Eso tendria que saber-lo. Si no, cuando volvamo a casa lo busca en lo libro que pa eso lo tenemo")