Viatge a la platja.

És diumenge, Pepe Ximo i l'Angústies, van decidir ahir que avui anirien a la platja. A les nou del matí s'aixequen. Pepe Ximo es disposa a despertar als nois. Llavors la seva dona exclama:
- Però que fas?. Deixa'ls dormir una mica més. Home!. Ajuda'm a preparar el dejuni , desprès ja els despertarem.
Una vegada dejunats, els dos, l'Angústies li diu al seu marit:
- Ara si que és hora de despertar al nois.
Pepe Ximo, desperta els seus fills, però aquestos es fan de pregar. Desprès d'una estoneta de baralles aconsegueix que s'aixequen i dejunen. Llavors mira el rellotge, se n'adona que ja son quasi les deu:
- Em cague en Dènia!. A veure si mos espavilem!. Si no, no agafarem un bon lloc.
- No protestes tant- li recrimina l'Angústies- Ajuda'm a preparar els entrepans i la nevera.
Tots dos es posen a la feina. De sobte se n'adonem que en el frigorífic no hi ha suficient glaç per a la nevera:
- No importa- diu Pepe Ximo- de totes maneres hem de passar per la benzinera, per a posar-li benzina al cotxe.
Ja ho tenen tot preparat. Criden l'ascensor i baixen els trastos. Mentre tant Pepe Ximo, li pega una ullada al rellotge. Veu que passen cinc minuts de les onze, no diu res i es xafa la llengua.
Carreguen el cotxe, algunes coses es resisteixen a ser introduïdes en el maleter. Definitivament aconsegueixen tancar-lo. Peguen una ullada, tot està en el seu lloc i els dos nois dins del cotxe.
Engeguen el cotxe i cap a la benzinera. Mentre Pepe Ximo posa la benzina, la seva dona va a comprar el glaç. El dipòsit del vehicle ja és ple. I l'Angústies encara no ha arribat. Pepe Ximo, de reüll, torna a mirar el rellotge:
- Em cague en tot, en aquest pas no arribem ni a la una. Cony!.
Mentre tant ha arribat la seva dona, obre el maleter i posa dos borses de glaç a la nevera. Puja al cotxe i diu als nois:
- Mira. Vos he comprat unes patates!.
- No, si no podia ser d'altra manera. Quant més presa hi ha, més tonteries li pega per fer a aquesta dona- Pensava Pepe Ximo, per dins.
Definitivament es dirigeixen cap a la platja. Sols esta a dos quilometres de la benzinera. De sobte, es troben en una retenció a la carretera. Pepe Ximo, torna a mirar el rellotge:
- Angústies, anem mal. Falta un quart per a les dotze. Ja vorem, si arribem a la una.
-Tranquil. Tu tranquil, que tenim temps de sobra.
Els cotxes van manejant-se poc a poc. Llavors des de darrere el cotxe se sent una veu infantil:
-Papa, queda molt per arribar?.
- Queda el que queda, Daniel- esclata Pepe Ximo- Si ja fórem allà no quedaria res, però com encara som aquí, queda el que queda. Ni més ni menys, el que queda.
- No li parles així al noi i tira cap avant. Que ja tiren els cotxes.
Poc a poc, amb una que altra petita discussió. Ja han arribat a la platja. Ara toca buscar aparcament. Per fi el troben, un poc allunyat de la sorra però un bon lloc.

Baixen del cotxe, agafen els trastos i es disposen a buscar un lloc a la sorra. Tot esta ple, clar si ja son les dotze i mitja. No obstant troben un lloc, un poc allunyat de l'aigua, però un bon lloc. Que més poden esperar sent les hores que son.