Retrats pirinencs.

Un relat de: Toni_Pont

Allà dalt, tocant el cel, els alts cims van perdent el color blanc. Les roques mullades d'aigua, brolla per tots els llocs, reflecteixen la llum del sol. L'aigua va formant rierols. Baixant alegre, omple estanys i rius en el seu viatge cap la mar. Als rius floreix la vida. Mentre sona la seva coneguda musica, les truites i els tritons neden alegres, amb l'abundància de menjar que l'aigua arrossega. Apareix una nova espècie, vestit de neoprè, que gaudeix baixant en canoa pels ràpids.
Allà dalt, tocant el cel, queden algunes taques de blanc, el color predominant és el verd. Entre la immensitat del verd es distingeixen siluetes de cavalls i poltres, vaques i vedelles. A les prades hom sega el farratge i el deixa assecar, per a desprès emmagatzemar-lo a la borda. Deixa créixer l'herba, per a segar-la un altra vegada. És temps de feina: cal alimentar el ramat a l'hivern. El turista canvia el neoprè pels pantalons curts i les sabatilles, gaudeix del temps lliure caminat per la muntanya.
Allà dalt, tocant el cel, torna el fred i la soledat. Les fulles dels arbres i arbustos canvien de color, dels verds predominat, passen a grocs i marrons diversos. El dia es torna més curt i la nit, més llarga. Tot es trona obscur i fred. Els ramats son reclosos a la pleta.
Allà dalt, tocant el cel, tot és blanc, a sota també. És temps de fred, a les llars es conten mil histories. De la ciutat acudeixen en massa, amb abrics de colors cridaners, gaudeixen del lleure esverant-se per la neu.
Allà dalt, tocant el cel, els alts cims van perdent el color blanc....

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: