Pla de Quadrell (V)

VI
Nova oferta de la constructora.
El representant de la constructora ha tornat. Estem, tots de nou, reunits a l'ajuntament. L'home es disposa a comunicar-nos el nou preu:
- Bona nit!. Vaig comentar al gerent de la constructora que vosaltres havíeu acordat el peu de vint-i-cinc euros per metre quadrat. Xifra, que a ell li sembla excessiva, no obstant m'ha autoritzat a oferir-vos, com a xifra màxima, divuit euros, ni un més ni un menys.
A la sala, sona un fort murmuri. Llavors el representant, el trenca:
- Escolteu. Pot ser que a vosaltres os sembli poc. No obstant el preu és raonable, més si tenim en comte que es tracta de terreny agrícola. i que el projecte esta dins del "Programa per al Desenvolupament d'actuacions Integrades", més conegut com a PAI, i per tant és el constructor el que posa el preu.
El Teodoro, s'aixeca i de manera contundent replica:
- Però els propietaris som nosaltres, i nosaltres decidirem si volem vendre o no. Doncs faltaria més.
- Mira.-Li contesta el de la constructora- Ja vos he dit que açò és un PAI, que ja esta aprovat, i que per tant s'ha d'edificar segons el projecte presentat. És una qüestió major. Vos agradi o no, la cosa és així. Com veig que necessiteu rumiar-ho, dins d'uns dies tornaré a veure quins esteu d'acord i volen cobrar, i als que no pues no quedarà més remei que expropiar-los, al preu establert en el projecte. Bona nit.
Mentre el representant arreplegava els papers, el Teodoro li espelta:
- No et cregués que vaig a quedar-me de braços creuats, demà mateix me'n vaig a buscar-me un avocat, i ja veurem.
A la sortida, molts alcacians donen suport al Teodoro, fins i tot alguns també volen participar amb el que faci ell.

***
L'Ambrosi, el pare de l'alcalde, ha mort, en l'enterrament esta tot el poble. Les dones dins de l'església, els homes estem en la plaça. Hi han varis rotgles, cadascú amb la seva conversa. Arribe, i veig que el Teodoro és assoles, m'acoste:
-Hola, Teodoro, com va?.
- Aquí a acomiadar a l'Ambrosi- En contesta ell.
- Mira parlant de lo del l'altre dia. De lo de l'advocat. Mira, podries parlar en el fill del meu amic Joan, el de Benigionet. Ja que ell és uns dels principals del grup ecologista. En Joan en va contar que havien denunciat a la constructora, per que les coses no estan molt clares.
- Ja ho se- En contesta ell- ja ho he parlat en ell. La cosa esta prou complica. Hi han molts draps bruts, i sembla que el Nicaor esta ficat. Ja parlarem més avant.
En això que s'arrimen a nosaltres l'Andreu i el Quico. I canviem de conversació.
- Xe!.- diu l'Andreu- L'oncle Ambrosio mos a deixat. Si és que no som res!. L'altre dia passejant pel poble i avui, a fer l'últim passeig cap el cementiri.
Llavors el Quico comença a recordar:
- L'oncle Ricardo, el pare de l'Ambrosio, ja va ser alcalde, desprès de la guerra. Era un home molt fembrer, de jove tenia varies núvies, i ja de casat es conta que tenia dues amants.
- Si que era valent, si- replica el Teodoro- També li agradava manar, var ser alcalde un muntó d'anys, i desprès el fill i ara el net. Ja fa molts anys que manen els Garranxos en aquet poble.
En aquet mateix moment, s'obri la porta de l'església. El Nicaor, com a fill del difunt es disposa a rebre el condol. Poc a poc, anem passant tots. Carreguen el taüt al cotxe fúnebre. Hi han varies corones, una és de la Diputació. Comença el seguici, darrere el cotxe va la família del difunt, desprès anem tots els homes, les dones es queden a l'església. Poc a poc anem cap al cementiri. Una vegada allà, observem com fiquen la caixa al nínxol. Una vegada tapada la porta, cadascú se'n va als seus afers.