Temporal de llevant.

Un relat de: Toni_Pont

Quant la muntanya de Bèrnia duu capell
i bufa lleuger el vent de llevant,
el cel es cobreix d'un gruixut mantell.

Qual cortina de diamants i argent,
els núvols comparteixen el seu tresor,
sent rebut amb alegria per la gent.

L'aigua s'escorre per les teulades i terrasses;
corre amb alegria pels carrers i carrerons;
alimenta barrancs, rius, rierols i fonts
i al camp els bancals son molls.

El cel és ras, el sol il·lumina tots els racons,
amb força alegria i goig és rebut per la gent.
Les finques estan regades i els carrers nets.
De llevant tot és bo no hi ha res dolent.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: