Al meu poble, Tàrbena.

Un relat de: Toni_Pont

Encimbellada entre muntanyes,
com si fossis un niu d'àguiles.
Custodia per les guardianes,
Xortà i Bèrnia.

Mires, amb enyorança, la mar,
per on vingueren els teus pobladors.
Somies ser illa, germana de les Balears,
cosina de les Pitiüses.

Pedra sobre pedra, els teus habitants,
han modelat el teu paisatge.
Ametlers, oliveres i garrofers,
pomers, melicotoners i cirers,
els teus bancals estan plens.

Rierols i barrancs, valls i muntanyes
donen forma al teu relleu.
Pins, alzines, sabines i ginebres,
romers, argelagues, estepes i murtes,
el teu paisatge és ple.

Carres, carrerons i racons,
cases, finestres i balcons,
formen part dels enyorats records
dels teus fills escampats pel món.

Bateguen fort els cors, dels teus fills
quant pronuncien el teu nom.
desitjant, tornar a veure't
abans que els arribi la mort.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: