Versos i tardes improvisades

Una part dels recorts i les persones de la nostra vida, prenen el camí del bosc de l'ublit.
Però també apareigen altres per l'adreçera de l'il-lusió.
No t'he comentat mai, però et llegeixo, m'hagrada com escrius. Un petonet.

poètic Sílvia, sobretot l'última estrofa.
Has pensat mai en musicar poemes teus?
Cuida't!!
Xitus.

ara hauries d'escriure sense parlar tan clar. O sigui, que en lloc de explicar-ho tu(el que fos) diguesis les coses d'una manera, que fos el lector qui ho descubris, a la seva manera.

El poeta (im)perfecte, ataca de nuevo...je, je, je.

una abraçada...i a veure si tambe em fots el rollo, sobre les meves.

"La guitarra que sonava
en aquella estranya casa,
els viatges d'aquells dies
arreu de la nostra galàxia"

Molt ben trobat, pensat, sentit! Molt ben escrit...Miraré més cosetes teves.
Fins aviat!

_vespertina_

aquests versos tan tristois i nostàlgics que semblen acompanyar la mirada perduda de la teva preciosa foto. M'agraden.

"el llac dels records on si t'hi banyes, mors..."
un poema que trobo molt encertat i poètic des de l'inici fins al final...
melangiós, suau i dur malgrat uses versos aparentment recordatius...
una abraçada!