Versos de nit

Ara passa una parella pel carrer.
Fa una estona he encès el llum
i m´he posat a escriure frases absurdes.
Em distreuen els pensaments
i fàcilment el silenci em retorna la teva imatge.
M´agradaria poder dormir
i pensar que a partir d´ara viuré en pau.
Ara, de sobte, el veí de dalt ha arrossegat una cadira.
Potser treballa de nit escrivint protocols.
És advocat i ha passat un tràngol, diuen.
La seva dona i la seva filla segur que dormen.
Per cert, la filla em saluda cada dia.
Un cop vam parlar de les carreres i del treball.
Estudia filologia hispànica. Es diu Eulàlia:
és dolça i mortalment inaccessible.
I bé, dissabte juguem a València sense Messi.
Caldrà marcar aviat: ens tocarà patir.
Ja vivim a dimarts. La una i vuit.
Ara tinc son però encara et tinc present
perquè segurament t´estimo.
Potser al matí aniré a mirar discos
després del metge, abans d´anar a la feina.
Ara passa una avió.
Em relaxa el so dels avions.
Em relaxa també fer un cim o veure nevar.
Ara he pensat que voldria viatjar a l´Àfrica,
en algun indret qualsevol d´Àfrica
i viure-hi una llarga temporada
o potser viure-hi per sempre.
Seria, en part, com tornar a néixer.
Perquè segur que el món canvia
si un dia amb l´avió arribo a l´Àfrica.