La claror de la lluna a la vall

Un relat de: bufanúvols
La flama fa llum
il•lumina la paret,
dibuixa una ombra.

La freda remor
de les nits entre vinyes
fent l'amor, dormint.

Bella, de blanc pur,
ets senzillament bella,
com l'amor a Déu.

La claror arrela
per les entranyes d'un bes.
L'alba ens empaita.

Nua i vestida,
descalça per les places,
corona d'estels.

La riera viu,
les orenetes dormen,
la vila espera.

Ets l'estimada.
Prega l'ànima sola
per ser esperada.

L'aigua que bevem
de la rosada viva:
Font de tendresa.

Prenc la teva mà
d'aurora despistada
o mar en calma.

La plaça buida
espera la tempesta
folla i divina.

Una finestra
feta a la teva mida,
lluna i lluneta.

La vall humida
de la vila serena.
La fada ens mira.

Les cançons errants
desitgen tenir amigues
i dir mentides.

Abraçadeta,
la teva llum és amor.
La vida acaba.

Ah, la teua llum!
La teua mà de plata.
La gran brotada!

Cadernereta,
papalloneta, voleu
a l'esperança.

Ets la finestra,
ets la mare balena,
la vetlla del sol.

Ets la penombra,
la pinya dels mil pinyons.
Ets l'esperança.

Claror de lluna.
La vida que em reclama
tendra i salada.

La claror blanca
de la lluna que somriu
a les teves valls.

Paret de lluna,
cambra de ma infantesa.
Memòria i mite.

Gota a gota, plou.
Les parets de fang molles
d'aigua i de claror.

La serralada
d'alzines i fagedes
és bella com tu.

La campaneta
coneix la llum del teu cos
i la teva fe.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: