Mirada enganyosa

Un relat de: bufanúvols

Diria que el juliol
i aquesta tarda que mor,
si no fos pels meus presagis,
fan de bon reviure
a la fresca.

Diria que la tarda,
si no fos perquè conec
el fons de la teva mirada
enganyosa,
si no fos pel secret de la teua mirada
enganyosa i clara,
fa de bon reviure.

Abans que siguis l'ombra
dels meus presagis
que no diré,
a la fresca d'aquesta tarda,
en la solitud dels pensaments,
em reinventaré.

I esperaré l'alba
nedant amb calma
fins una altra cala.
I serà un viatge llarg,
d'aigua salada,
entre la nit estelada,
la lluna estranya
i una tristesa amarga,
tota amarada de plany,
ara més fosca, ara més clara,
tendrament esperançada.

Comentaris

  • Cada matí[Ofensiu]
    iong txon | 19-11-2011

    …"fa de bon reviure". Cert que tot té el seu temps, però no cal perdre cap dia esperant una primavera incerta.
    Un poema que traspua esperança malgrat el desengany que ocupa el passat encara present. Tot i tenir un ritme irregular, "fa de bon llegir". M'ha agradat, m'agrada la poesia que es deixa entendre.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: