Tornar enrere

Un relat de: bufanúvols

Heus ací un camp de blat
que el sol de juny vol batre.
Hi ha el pagès que s'ho mira
amb un càntir
a l'ombra d'una figuera.
Al café del poble,
una jove pensa que l'amor
caduca com les hores de la tarda
i voldria plorar
o marxar ben lluny.
Al costat, un home s'adorm
mentre pensa que la mort
potser serà per tanta calor.
S'acarona un braç
i dissimuladament alça la vista
als companys de botifarra.
Un d'ells, el que fuma en pipa,
passa per l'angoixa de l'amant
i recorda la mentida que etzivà a sa dona,
la pobra Amèlia, delicada,
fràgil com el cristall dels bassals
quan neva a l'hivern.
Sent una tristesa amarga,
tota feta de buidors i fàstics.
Surt a prendre l'aire,
el carrer és un desert.
Camina unes passes,
escolta la remor del bar
i es palpa de nou el braç.
Tanca els ulls, recul·la,
sent més a la vora la mort,
la crida, però no arriba.
Hi ha la noia aquella
que ara passa pel seu costat.
Du la pena aferrada a l'esquena
i al pit i a les natges.
Du la vida, un crit,
una rabiosa tristesa,
en cada pas.
Tot és un silenci.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: