Ara

Un relat de: bufanúvols

Ara la hi tinc
i l'acarono amb els llavis.
Si m'alço
és com un estella de glaç
que m'atravessa
per qualsevol indret
del meu cos,
imprevisiblement.
Hauria d'inventar camins nous
per distreure-la,
hauria de tenir por,
hauria de mentir,
de callar,
de deixar-me perdre.
Però és això:
un somriure
quan no pots més.
Escanyar el feixisme
i teixir el futur
dels Països Catalans.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: