VEritat i Poder 9 (L´Art)

Un relat de: prudenci

ART: Tinc la máscara posada desde el néixer(tots riuen)
Contra mi heu estat germans de sempre
Pero tinc a la sang 1'empremta
Del Creador,
i al meu si
La Veritat rau amagada,
I encara que escaqueijada
Ma persona es lo diví.
Sóc humil i menyspreat,
Sóc pobre peró no m'importa,
I tinc oberta la porta
De la Creativitat.
Sense mi, Mitología,
No podries explicar amb tant luxe ni poesia
Les coses que van passar.
Sense mi, Tradició oculta,
No podries mai trobar
El Art que el Senyor t'oculta
Als teus ulls de vanitat,
per aixó fa falta Art,
com per la filosofía
i per la Religió amiga
que és el camí i la veritat.
Peró tots os heu oblidat
Dels origens que os amparen
I a mi em tiren i em paren
Com pilota i mal jugat.
El Folcklore s'ha oblidat:
On és la saviesa pura
Que s'ha tornat sinecura
D'un camí que ja és tancat.
On és la Ciencia, trencat
Mirall on es mira el Savi,
On 1'amor, i on el glavi de matar al drac malvat?
Totes les coses creades estan a les meves mans
No tinc orgull , tinc amants
Que m'entreguen cada día
La vida en una agonia On no hi res de malvat.
No hi ha temps al meu costat
Ni espai a la meva vora
Perqué jo vaig fer-los fora
Creant amb els ulls tapats.
Soc el més petit de tots,
Péró sóc el més gran en mida
Doncs entrego al cel ma vida
I menjo felicitat.
Amb les mans faig escultura,
Amb els colors faig el Arc
De Sant Marti en una espiga
De blat, ni secva ni humida,
Simplement de blat. I el vi
Ha estat amic meu de sempre
Doncs la Bohemia es 1'empremta del bon art i del bon vi.
Tinc doncs a les meves mans el pa i el vi de la brema
i del sembrat de la terra on viu 1'home malahurat.
Oh vosaltres disortats
Germans que li feu la guerra ! Doneu-li una bona terra
Per convertir-la en veritat
On viure lluny de la gábia
Del temps i 1'espai sens rábia... No el deixeu abandanat.


A les cames dono aire
per ballar en el temps festiu,
i a la paraula joliu
sentit de la poesia... que aixó és la filosofía:
ensenyar al món encantat.
Amb el seny faig melodies
I no hi ha hores ni dies
Que no siguin musicats.
Puix aixó és la creació,
La música, la paraula,
La dança, la peça estranya
Que al sentit fa deixondir
De la comú i greu mentida
Amb que ernbruteu la sortida
Del sol cada dematí.
Desenmascareu-vos ., si!
I torneu a 1'innocéncia
Del buscador amb la ciencia,
Del pensador amb la ment,
Del mitóleg bo i silent,
De 1'enssenyament festívol,
La caritat, i 1'ombrivol
Recer del estudi honrat,

Doncs aquí són la veritat
I el poder que donen vida
I sense ells res no tindria
Aquest món sobre el seu cap.

Ni sense 1'art, el petit
Nascut igual que els seus pares,
Del no res, com. tu creaves(dirigint-se al poder)
La veritat de la veritat:(dirigint-se a la veritat)
Amb un bes.
Això és el Art:
Un bes d'amor a 1'espera
D'una nova primavera
On coneguem la veritart.

TOTS ELS SIS ALTRES FILLS A LA VEGADA:
Sigui així !
Emmetzinada havia estat la Veritat
I amb el Poder neix el Art
Que cura totes les coses
Siguin cards o siguin roses
Llum i Ombra s'han trobat.
Aquesta es la facultat
De crear amb la que disposes:
Un bes d'amor.
I set coses que són una: TOT ES ART.
ART: I la Comédia ha acabat
Sense mi tampoc no fóra,
Car la poesia plora
Si no 1'acompanya 1'Art.
Adeusiau.... s'em fa tard,
M'esperen altres persones
Qu'han oblidat que les ones
No existeixen sense e1 Mar.
FI


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: