Cercador
Veritat i Poder 8 (la Ciència)
Un relat de: prudenciCIENCIA: Sóc filla de la Veritat
Tinc poder per ensenyar-la,
i vull trevallant trovar-la,
Puix és d'ella d'on he anat
A descubrir tot misteri
Desde el bressol a 1'Imperi
Que, si hi ha Déu, sen's ha dat
El Poder trevalla amb mi
I es un pare que m'estirna
Car sap qu'aniré pausat
Desde el cim fins a la mina
Per descubrir la veritat,
Que és 1' ánima que m'anima.
(es posa la máscara)
Peró aquest poder és tant meu
Que m'en faré per mi glória
I jo passaré a 1'história
Com la única veritat.
Mano als homes, morts, si cal,
I també puc fer-los néixer
Reproduir-se i créixer
Sense amor i sense mal.
Mal he dit ? qu vol dir aixó?
Si ni mal ni bé existeixen
I si ni ha, són i créixen
A la meva branca en pau.
Sóc la Ciéncia, Arbre diví.
Ja ho diu la Biblia de mi
Al món mes branques s'esqueixen
Qui podrá res contra mi?
Ajuda'ns amb un donatiu
Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:
l´Autor

344 Relats
255 Comentaris
343135 Lectures
Valoració de l'autor: 9.69
Biografia:
Reneixo com el bosc, sóc el camí, us porto fins la llum, demà què direu de mi.Últims relats de l'autor
- La cova de l´Arc de Sant Martí
- Pluja de pau
- Tot just estem començant
- Llençol blau
- Natura
- Sonets encadenats
- S´ha acabat
- Or potable
- Mentre rego les llambordes
- L´home de la genollera roja: ultim: Addenda
- L´home de la genollera roja VIII
- L´home de la genollera roja VII
- L´home de la genollera roja VI
- L´home de la genollera roja V
- L´home de la genollera roja IV