Cercador
Veritat i Poder 8 (la Ciència)
Un relat de: prudenciCIENCIA: Sóc filla de la Veritat
Tinc poder per ensenyar-la,
i vull trevallant trovar-la,
Puix és d'ella d'on he anat
A descubrir tot misteri
Desde el bressol a 1'Imperi
Que, si hi ha Déu, sen's ha dat
El Poder trevalla amb mi
I es un pare que m'estirna
Car sap qu'aniré pausat
Desde el cim fins a la mina
Per descubrir la veritat,
Que és 1' ánima que m'anima.
(es posa la máscara)
Peró aquest poder és tant meu
Que m'en faré per mi glória
I jo passaré a 1'história
Com la única veritat.
Mano als homes, morts, si cal,
I també puc fer-los néixer
Reproduir-se i créixer
Sense amor i sense mal.
Mal he dit ? qu vol dir aixó?
Si ni mal ni bé existeixen
I si ni ha, són i créixen
A la meva branca en pau.
Sóc la Ciéncia, Arbre diví.
Ja ho diu la Biblia de mi
Al món mes branques s'esqueixen
Qui podrá res contra mi?
l´Autor
344 Relats
255 Comentaris
353869 Lectures
Valoració de l'autor: 9.69
Biografia:
Reneixo com el bosc, sóc el camí, us porto fins la llum, demà què direu de mi.Últims relats de l'autor
- La cova de l´Arc de Sant Martí
- Pluja de pau
- Tot just estem començant
- Llençol blau
- Natura
- Sonets encadenats
- S´ha acabat
- Or potable
- Mentre rego les llambordes
- L´home de la genollera roja: ultim: Addenda
- L´home de la genollera roja VIII
- L´home de la genollera roja VII
- L´home de la genollera roja VI
- L´home de la genollera roja V
- L´home de la genollera roja IV