Veritat i Poder 8 (la Ciència)

Un relat de: prudenci

CIENCIA: Sóc filla de la Veritat
Tinc poder per ensenyar-la,
i vull trevallant trovar-la,
Puix és d'ella d'on he anat
A descubrir tot misteri
Desde el bressol a 1'Imperi
Que, si hi ha Déu, sen's ha dat
El Poder trevalla amb mi
I es un pare que m'estirna
Car sap qu'aniré pausat
Desde el cim fins a la mina
Per descubrir la veritat,
Que és 1' ánima que m'anima.

(es posa la máscara)
Peró aquest poder és tant meu
Que m'en faré per mi glória
I jo passaré a 1'história
Com la única veritat.
Mano als homes, morts, si cal,
I també puc fer-los néixer
Reproduir-se i créixer
Sense amor i sense mal.
Mal he dit ? qu vol dir aixó?
Si ni mal ni bé existeixen
I si ni ha, són i créixen
A la meva branca en pau.
Sóc la Ciéncia, Arbre diví.
Ja ho diu la Biblia de mi
Al món mes branques s'esqueixen
Qui podrá res contra mi?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer