Veritat i Poder 4 ( la Tradició)

Un relat de: prudenci

TRADICIÓ :Sóc qui té la realitat
Del que es diu ciéncia Sagrada,
Que no és més que 1'abraQada
Que Déu a 1'home li ha dat.
Jo sé com es fa la Pedra Estimada dels Filósofs
Sé com es veu el futur, Y sé encara lo mes pur:
Com s'encarna el cel als óssos.

(es posa la máscara)

Pero de tot aixó en faig troços
Per a fer-me bon diner
A 1'esquena de qui sé
Que no sap que tots sorn gossos

I no n'hi ha cap de falder.
Tant sols m'importa el poder
I aquest es fa amb les paraules,
I es fa amb espelmes i amb taules
plenes del que jo els vendré.
La Tradició no existeix
La fa 1'home de quan neix,
Segons les seves petjades
Siguin netes o tacades
Sóc 1'Ocult, no diré més.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: