Veritat i Poder 2 (El Poder)

Un relat de: prudenci

Sóc el poder creatiu I rau en mi tota cosa En un lloc on es reposa, Pero no es demostra ni viu.
M'has cridat Veritat a tu I jo amb el bes de la vida.
Et daré amor i ferida,
Car les set cares veurás del teu ésser a la mida,
Sense veritat ni mentida Sino en crua realitat
Car lo real és així: la veritat manifestada
En una i en altra cara... ve de tu, peró ve de mi.
El Poder és neutre en si 1 a tota cosa aplicable
Peró cal lo inexplicable per a veurel tal com és.
Lo inexplicable ara ets tu, I a mi m'ets molt estimada
perqué vols ser-te mostrada a tu mateixa, i jo a tu
I et donaré la besada
que fará , com la rosada,
creixer-1i perles al pur
Cor de la flor en matinada
Perque s'hi enmiralli en cada Una d'elles.

I del Sud
Neixi la Mitologia, igual que la Tradició ,
com del Est la Religió junta amb la Filosofia
i del Nord vingui el Folcklore
i de 1'Oest neixi Ciencia,
i al fi, i si tenim paciencia,
neixi 1'Art d'algún racó.
I així, de tu i per j o Donar-li al teu cor la vida
Perqué pugui prendre mida De 1'abast que li donc jo.



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: