Veritat i Poder 1 (La Veritat)

Un relat de: prudenci

Jo sóc l'única veritat, no sóc ni humil ni altiva
I no tinc alternativa en el meu ésser ignorat, no em conéc, pero sóc veritat
I aixi el meu ésser es conforma
En no conéixer sa forma, sense mirall ni unitat.
El meu desitg és conéixer
La veritat que tinc del néixer, peró no tinc altra mitad
Que jo mateixa a dins créixer sense terra ni sembrat.
Sense riure ni conéixer
Necessito la certesa de que sóc viva i entesa,
Si no a qui li puc servir, si no és per plorar de mi en ma profunda tristesa
I en el meu propi patir.
Vine Poder, vine a mi! I fes que reprodueixi Totes mes cares i deixi Que siguin vives en mi ! Vine Poder i fecunda Aquesta veritat profunda Que viu amagada en mi!
Vine! i que aixi pugui al fi Conéixer el que en mi abunda.
Com espasa sense funda vull veure ben nu el meu si.!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: