Verge dels Dolors

VERGE DELS DOLORS

Teniu el cor de maduixa
Ses llavors són un fibló
Són espases que dibuixa
L´amarg del vostre dolor

Dolç com era, un estrany dia
El fruit d´aquell maduixer
Esdevingué l´agonia
del Fill que en perdé l´alè.

En vostra falda amorosa
el Fill és mort com l´amor
del vostre cor, Verge Hermosa
que avui rau dins el meu cor.

Les set espases fereixen
Vostres entranyes amb fel
Com set pecats que segueixen
Enganyant al món, cruels.

La fulla, de mort la dalla;
El puny, la creu on morí
Jesucrist que ara davalla
Al sepulcre del jardí
De Josep d´Arimartea
Ple de roses fins ahir.

Avui espines si claven
Al jardí del vostre cor
I del cel els estels cauen
Per plorar el vostre dolor.

El sol s´enfosqueix en l´ombra
De la lluna, sa muller,
Com Crist en baixar a la tomba
Us deixà en ombra també.

Mare de Déu estimada,
El meu amor tant Vós plany
Que en una santa abraçada
Voldria treure-us tot dany.


Sóc del dolor vostre engruna,
Gota de sang al mirall
De vostre imatge de lluna
Fosca sobre ombriua vall.
Les espases una a una
Vostre Fill ressuscitant
Us treurà, i d´una més dura
A la mort clavarà el tall.