Verge de la Mercè

Que n´és de grata la Verge
Asseguda en el bell tron
Que presideix Barcelona
De mercès la millor font.

Oh ¡ com aniría a Ella
Que em baixés del Lis la flor,
La tant hermosa poncella
Que embellkeix son ceptre d´or.

Princesa i Mare que dónes
Als barcelonins l´amor
Que has portat de les estrelles
Per engalanar-te el cor,
Donan´s també la pau dolça
Per comprendre la mercè
Que pel teu nom Barcelona
Rep per no perdre l´ alè
En la vida esgotadora
De vanitat , de plaer,
De traballs , i mai s´adona
Que ets tu aquell aire que en ve
De la porta estreta que obres,
Oh Verge de la Mercè.!
Als homes que fan ses obres
Amb cor amant i sincer.

Vull pregar Verge i Princesa
De la ciutat que m´ha vist
Enjogassar-me en ses ombres
I perdre´m en els seus dits,
Perquè em donis la penyora
Ara que m´as deixondit
De tot mal, Reina i Senyora
Del cel : el teu Sant Esperit,
Que m´ha d´acompanyar en l´hora
De la mort, i ara que visc
Encadenat per la gràcia
I l´amor amb que m´has ungit.

Fita del sol en sa posta,
Lluna encastada en la nit,
estel del matí a ca nostre
Aurora del cel beneït.

Verge Mercè sou patrona
I sou llum d´un poble escollit.