Venus

Com bull i s'agita l'aram submergit d'ácid,
així el meu cor s'ha revoltat per tu.
Dólga enemiga, qué m'has fet beure sofre
en copa d'iniquitat que ha resultat iniqua.
Fou el teu bes qui foragitá 1'antiga taca,
bes d'amargor que en mi esdevingué llágrima
veient la frágil, efimera bellesa
que per un breu moment em doná llibertat.
Oh , quin bes 1'amor que tot morint es dóna !
Cauen castells magnifics al voltant
i el món , a son torn , para la roda
Quina llágrima quedará en 1'ull que aquell dia va veure't,
si el llagrimer es buidá i esdevingué font cega ?
Només el teu amor em pot curar. Roig és el desig d'amor,
com el meu cor malalt, que al teu espera,
de sang enamorada també és roig.