Vens, anem

Un relat de: bufanúvols

Deserta de vent, de mi, de la nostra
tornada que em prendràs
per tot el cos amb paraules
tremolant, de silencis
que diuen que ens estimem
eixutament hores i hores
sense dir-nos res més que
silencis, esperes, potser,
vents, cançons.
Si et miro.

Comentaris

  • J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 08-06-2008 | Valoració: 10

    Elegant, misteriós, silenciós, passional. Sovint a l'amor no li calen paraules. Versos encertats i ben expressats.
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta

  • gypsy | 15-04-2008 | Valoració: 10

    quanta passió desprèn el teu poema i els mots acurats i col·locats amb precisió de cirurgià.

    Un plaer, llegir-te!

  • Sexe![Ofensiu]
    Bonhomia | 08-04-2008 | Valoració: 10

    Doncs endavant! Alguna cosa s'ha de fer!
    Tu mateixa em vas dir al meu relat "Flux de sexe i amor" que s'havia de fer! A saco!

    Sort


    el teu estimat sergi

  • Ipanema | 15-03-2008

    el silenci de vegades fa miracles. És evident que sovint, no calen paraules.

    ho fas bé.

    cuida't i sort.

    bon tot*

Valoració mitja: 10