Estimat Joe

Estimat Joe,

He de dir-te que fa estones que penso ( i quan dic estones vull dir dies, setmanes, mesos...) en tot això nostre... tants núvols de colors i caramels de pal amb ratlletes vermelles i blanques... m'ennuvolen la vista, i fan que la meva vida intenti ser una cançó de les alegres de Yann Tiersen permanentment...

i em perdo, suposo que és normal, perquè això de caminar només per les rajoles de color rosa pot ser una mica confús quan veus el dia blanc i negre... o fins i tot quan hi ha boira, que a l'hivern per aquestes terres nostres ja saps que és freqüent...

Al reflex de la pantalla de l'ordinador hi veig la finestra, és curiós perquè si miro a través del vidre veig edificis i més edificis, però si en miro el reflex veig núvols i més núvols, d'aquells tan bonics que fan ganes d'estirar-t'hi una estona a deixar el món rodar i quedar-te allà sense fer res...

Veus? això és el què et vull dir. El meu cap se'n va, al meu món paral·lel i (en les poques estones que toco de peus a terra) m'adono que això nostre és més el meu somni que la realitat. Podria explicar-te mil coses que ens han passat, i tu em diries que no les recordes.

Ah... potser no és que hagis de menjar cues de pansa, sinó que la meva ànima les viu en un món paral·lel, i no saps com m'agradaria compartir-ho amb tu...